L’actual gerent de la institució i exalcalde de Santa Eulàlia, Josep Uñó, que va ser nomenat l’octubre del 2011, després del cessament de Delgado, explica que després de quatre exercicis molt complicats, el pressupost d’aquest any 2016 redueix en un 52% les aportacions que han de fer els quatre ajuntaments. En conjunt, passaran de prop de 900.000 euros a 430.000. El repartiment en proporció al nombre d’habitants. Així, Lliçà d’Amunt aportarà 171.000 euros; Bigues i Riells, 103.000; Santa Eulàlia, 82.000, i Lliçà de Vall, 74.000. El pressupost és de prop de 4 milions i s’ha reduït en uns 300.000 euros respecte de l’any anterior perquè ja no hi ha l’amortització d’uns préstecs que es van contractar l’any 2011.
Entre els anys 2012 i 2015, la retallada de recursos de la Generalitat i el forat de més de mig milió d’euros que va provocar l’exgerent van situar la mancomunitat en una situació límit. “Estàvem ofegats. No es podia aguantar més”, admet Josep Uñó. Si l’any 2011 els ajuntaments havien aportat, en conjunt, uns 150.000 euros, l’any 2012 van haver d’aportar el doble; xifra que va arribar als 600.000 euros l’any 2013 i als 900.000 els anys 2014 i 2015.
La mancomunitat va haver d’aplicar un dràstic pla de sanejament en què, a més d’augmentar les quotes dels ajuntaments, es van convertir pòlisses de crèdit per valor de 900.000 euros en préstecs a tres anys per la mateixa quantitat. També es va comptar amb ajuts de caixa de la Diputació per valor de 350.000 euros a retornar en 10 anys i sense interessos.
De la Mancomunitat depenen l’Institut de la Vall del Tenes, a Santa Eulàlia, l’Escola de Música de la Vall del Tenes, el Servei d’Ocupació i el Pla de Prevenció de Drogodependències. Prop del 90% de la despesa prové de les aportacions de la Generalitat. En conjunt, la institució té més de 80 persones en plantilla, de les quals prop de 50 és personal de l’institut; unes 20, de l’Escola de Música, i mitja dotzena, del Servei d’Ocupació que atén al voltant d’un miler de persones cada any que segueixen formació ocupacional i assessorament en emprenedoria.
L’efecte més important de la reducció dels recursos de la Generalitat va ser la dràstica caiguda de l’aportació a l’Escola de Música, que va passar dels 300.000 euros de l’any 2011 a gairebé zero. La mancomunitat també va haver d’afrontar la retallada de l’aportació a les nòmines dels mestres de l’institut. Seguint el criteri aplicat en general, Ensenyament va reduir el nombre de mestres augmentant les hores lectives que havien de fer. Com que els professors tenien contracte indefinit, la mancomunitat va haver de compensar, en part, els recursos que va retallar Ensenyament.
{{ comment.text }}