En el cas de la conca del Besòs, aquest document situa nou punts –vuit són al Vallès Oriental– amb un risc potencial d’inundació significatiu o provable, segons el cas (vegeu quadre adjunt). En total, es fixa una extensió d’inundació de 56,4 quilòmetres quadrats dels 1.023 de la conca. Els espais de risc afecten 29 dels 70 municipis que en formen part.
Aquests mapes defineixen fins on podria arribar l’aigua en cas d’un gran creixement de rius o rieres. A partir d’aquí, s’estableixen els elements vulnerables que hi ha dins. D’aquesta manera, es desenvolupa el reglament de la llei d’urbanisme de 2006 i que ja va servir per diferenciar tres zones al voltant dels rius: l’espai fluvial, que és la llera ordinària; el sistema hídric, que està calculat en funció de les avingudes del període de retorn de 100 anys tenint en compte condicions de calat i de velocitat de l’aigua, i les zones inundables. Aquests són espais que pot ocupar l’aigua però sense violència i, per tant, amb un risc més admissible tot i comportar danys materials. En funció de la classificació, es limiten usos o ocupacions.
Segons fonts de l’ACA, l’aplicació dels criteris actuals hauria impedit la construcció d’algunes urbanitzacions a Santa Eulàlia o d’implantacions industrials com la de Leiro, a Tagamanent. Aquests, però, respectaven la normativa en el moment que es van fer.
El president del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs i alcalde de Parets, Sergi Mingote, destaca la importància d’aquest “treball de futur”. L’ACA compta amb la col·laboració del Consorci. “Pel coneixement que tenim de la conca”, diu Mingote, que recorda que aquests documents permetran “planificar accions correctores” o els “usos del sòl”.
L’avaluació de la conca de la Tordera situa un tram de risc: entre Sant Esteve i la urbanització Boscos del Montnegre, a tocar del poble de Sant Celoni.
{{ comment.text }}