ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
La doctora en Biologia Laia Navarro Martín, de 43 anys i de la Garriga, treballa a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a Barcelona.
Vostè és especialista en epigenètica. Què és el que estudia?
El mecanisme que regula els gens sense modificar la seqüència de l’ADN. Investiguem la regulació de la transcripció –o sigui, la producció de molècules d’ARN– i si es fa amb més o menys quantitat en funció d’uns mecanismes que regulen tota aquesta maquinària.
Hi ha tòxics o contaminants que poden arribar a canviar-nos l’ADN?
Hi ha contaminants ambientals que poden arribar a modificar l’ADN i que poden produir mutacions, canvis en la seqüència de l’ADN. I també sabem que hi ha contaminants que afecten l’epigenoma.
Què vol dir?
Que hi ha contaminants que afecten la maquinària que fa que l’ADN es transcrigui en ARN, i que aquest ARN es tradueixi en proteïna i que aquesta proteïna faci la funció que toca. L’ADN és com una llibreria. Vas a aquesta biblioteca i trobes un munt d’informació als llibres. Doncs l’ARN serien les instruccions. Si volguessis fabricar un martell, es tractaria del plànol que indica quines peces necessites i com les has de muntar. I el martell final seria la proteïna, o sigui, allò que fa la funció. L’epigenoma regula l’escriptura d’aquests plànols.
Que calgui una experta en epigenètica a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua vol dir que tenim problemes amb el nostre entorn.
La presència de contaminants al medi ambient –a l’aire o a l’aigua– modifica les funcions biològiques dels organismes vius. Aquests funcions venen determinades pel genotip –o sigui, la informació genètica– i per l’ambient. La interacció de l’ADN dels organismes i l’ambient és el que fa que una funció biològica –o un fenotip, com li diem nosaltres– aparegui. Hi ha molts factors ambientals, com l’alimentació, l’activitat física, etc., que ens influeixen als fenotips. Però cada vegada hi ha més estudis que demostren que hi ha contaminants que són capaços d’interaccionar amb el nostre ADN de manera que s’alteren funcions biològiques bàsiques. La toxicologia clàssica analitzava un producte químic o un contaminant si produïa mortalitat o no. A hores d’ara sabem que hi ha concentracions de certs contaminants que, tot i no ser letals, tenen efectes subletals, que són molt subtils. Per exemple, que afecten la reproducció, el metabolisme o el nostre comportament. És important estudiar-ho.
Espanta el que investigadors com vostè estudien sobre contaminants?
No vull ser alarmista, però sí que cal prendre’n consciència. Avui en dia hi ha molts químics presents al medi ambient perquè se’n produeixen un munt. I alguns d’ells estan regulats i altres, no encara, perquè no se sap si tenen efectes o no. Nosaltres estudiem aquests compostos que no estan regulats per determinar si són tòxics o no i com ho són, de tòxics. El nostre objectiu és aportar informació perquè la legislació vagi evolucionant i pugui protegir tant la salut de medi ambient com, òbviament, la salut humana. Des de fa dècades, els investigadors ens hem adonat que hi ha contaminants a llarg termini.
En quin sentit?
Un organisme pot haver estat exposat a uns certs contaminants i la seva descendència, fins i tot aquella que mai no ha estat exposada a cap contaminant, patir problemes, com ara que li costi reproduir-se o que li falli alguna funció biològica. El mecanisme que fa que això passi és l’epigenètica. I aquí és on nosaltres entrem amb aquests nostres estudis. Intentem discernir com és que organismes que mai no han estat exposats a certs contaminants tinguin efectes perquè els seus avis o besavis hi hagin estat exposats.
{{ comment.text }}