L’alcalde de Vallromanes, David Ricart (ERC), no optarà de nou al càrrec, després de 10 anys.
Què l’ha portat a aquesta decisió?
És bo que els càrrecs es renovin i ja farà 16 anys que soc a l’Ajuntament. Hauré complert amb la meva responsabilitat i és bo que hi hagi renovació. Tinc un parell de projectes en l’àmbit privat i no em faltarà feina, segur.
Quin balanç fa d’aquests 10 anys?
Hem millorat Vallromanes sense canviar l’essència del poble. Sempre hem defensat Vallromanes com a poble, verd, petit i tranquil, amb un creixement sostenible i amb bons serveis. La gent que ha vingut, com jo mateix, ha vingut buscant aquest entorn natural, aquesta tranquil·litat, viure en un poble petit on la canalla pot anar sola pel carrer. Hem desplegat la fibra òptica i el gas natural a tot el poble, hem fet el casal de joves, el centre de dia i el casal de gent gran, estem preparant una gran reforma de la zona esportiva, hem millorat l’escola bressol, tenim institut escola… En equipaments i serveis estem per sobre d’altres municipis amb més població. I ho hem fet amb la participació de la gent. Hem fet moltes consultes
Per exemple?
El carrer Vista Alegre havia de ser de vianants, l’ús de les antigues escoles, els pressupostos participatius, la reforma que farem de la zona esportiva… Governem a la manera republicana. Miri, el 2021 teníem la idea d’ubicar el magatzem municipal de la brigada al parc de Ca l’Agustí. Vam convocar una reunió amb els veïns i ens vam trobar amb una resposta contrària. I vam decidir canviar d’ubicació.
Canviar de candidat sol ser negatiu per a un partit.
El problema que tenim, a diferència d’altres grups, cada quatre anys, és qui deixem fora de la llista. Cert que no hi ha bufetades per anar al davant. Jo crec que aquesta crispació que promouen dos grups independents i els espectacles que he vist en alguns plens no ajuden a fer que gent del poble es vulgui dedicar a la política.
Què li ha quedat per fer?
Hi ha projectes en què treballem des de fa temps i els veurem començar aquest mateix any, com la reforma de la zona esportiva, el camp de futbol de gespa artificial que ens permetrà recuperar el futbol que vam perdre l’any 2004 o la substitució de les canonades en mal estat en tres trams, que ens costen 300.000 euros. I altres coses que quedaran pendents que espero poder tirar endavant abans d’acabar el mandat, com la urbanització de Can Rabassa. Tenim un projecte d’urbanització i reparcel·lació aprovat però aturat per un contenciós de l’associació de veïns. Els veïns no es mereixen l’estat dels carrers i els serveis.
Vallromanes continua sent un poble dormitori i ric?
Només parcialment. Hi ha una renda per càpita de les més altes de la comarca, però no tothom és ric. I sí que hi ha molta gent que fa poca vida al poble. És fruit de la concepció urbanística del segle passat, en què es van promoure les urbanitzacions. Això fa que la gent faci menys vida al poble.
Com ho combaten?
En els darrers anys hem aconseguit que molta gent faci vida al poble i l’institut escola ens ajudarà molt perquè m’he trobat diverses persones que dubtaven entre un poble i un altre i han decidit venir a Vallromanes per tenir un institut escola.
I els joves troben habitatge assequible?
No. I en això hi estem treballant. Hem fet diverses modificacions al POUM. En tres punts del centre on es preveia unifamiliar, farem plurifamiliar de planta més dos. A Vistalegre, Cal Pirrot i el Llac. Sumant-les totes tres hi van 145 habitatges. El problema és que estem expulsant els joves de Vallromanes perquè l’oferta d’habitatge és una casa gran amb piscina. I la gent gran que té una casa en una urbanització tampoc pot venir a viure al centre. No tenen sentit noves urbanitzacions com la que es preveia a Can Malloles, més amunt del càmping o a Can Palauet, Can Carabit i la Riera.
Però van suprimir els pisos al camp de futbol.
Perquè volíem conservar l’activitat esportiva al centre. És un luxe per a Vallromanes.
Va tenir un ensurt de salut.
Vaig tenir arítmies i em van operar el 2018, però no té res a veure amb no repetir.
Vostè reclama pau política, però, de fet, vostè ha viscut diverses crisis. Primer amb CiU i després amb IVall i amb Gent de Vallromanes.
Perquè, a diferència d’altres, quan hi ha problemes jo no me’n vaig a casa. N’hi ha molts que abans eren molt presents i ara no se’ls veu enlloc. Jo segueixo aquí. I deixaré de ser alcalde, però continuaré a ERC. Mai he promogut cap moció de censura. En la moció del 2012 em van venir a buscar perquè no hi havia alternativa si es barallaven IVall i CiU. El 2018 CiU ens estava fent el llit i sabíem que estaven parlant amb l’oposició per fer una moció de censura i amb un ambient intern de govern difícil. I són ells que marxen del govern. I el 2020 comença la pandèmia i recordo tothom aquí arremangats, coordinant la xarxa de voluntaris, fent mascaretes… menys un que es diu Alburquerque, que estava amagat a casa… En tot cas, no he promogut mai cap enfrontament. De fet el que he intentat és el diàleg i arribar a acords.
Però no s’ha aconseguit.
Perquè hi hagi diàleg i entesa hi ha d’haver voluntat per les dues parts. I jo sovint m’he quedat sol.
Per què hi ha tanta crispació en un poble tan petit?
A mi m’han explicat coses que passaven el 2003 o el 1999 que… Abans de l’època Ricart han passat moltes coses. I per això penso que també és bo que hi hagi renovació de tothom. El poble ho agrairia.
Un regidor de l’oposició ha estat condemnat per assetjament, però a vostè se l’acusa de governar amb un regidor condemnat per una agressió.
No hi ha comparació possible. Forma part d’una estratègia per despistar. Acusar un altre perquè es parli de l’altre i no d’ell mateix. No es pot comparar un fet d’una falta lleu que ja està pagada amb una multa de 300 euros de fa 12 o 14 anys, amb uns fets molt recents en què un regidor és condemnat per assetjament.
Vostè va fer una cosa inèdita: demanar a tots els regidors que firmessin una declaració en què asseguraven que no havien tingut mai cap causa pendent amb la justícia per assetjament.
El que és significatiu és que dels 11 regidors només ho van firmar els 6 de govern. El problema és que ens trobem amb un cas molt greu i que preocupa que tinguem un regidor condemnat per assetjament i que, a més, jo ho he viscut i moltes persones s’han sentit assetjades. El senyor Carrillo, si no tingués un partit que se l’ha inventat ell i formés part d’un partit com ERC, Comuns, Junts, PSC o PP, ja no seria regidor.
I va trencar relacions amb l’oposició, un fet inèdit.
Vam decidir tancar-ho perquè era insostenible. No pots fer una junta en què et venen sistemàticament a insultar i a cridar. Si algú no sap comportar-se i no té el mínim sentit del respecte, l’única manera és no fer les juntes de portaveus.
