La renda per habitant bruta al Vallès Oriental va pujar el 2,6%, segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que comparen les xifres del 2022 respecte a les del 2021.
Les dades de l’Idescat, que també han estat tractades per l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental del Consell Comarcal, assenyalen que la renda bruta va créixer al conjunt de la comarca, fins a situar-se a 19.232 euros per habitant el 2022. Aquest creixement és més baix que l’evolució a l’alça que es va registrar el 2021, immediatament després de la pandèmia.
Per municipis, la renda bruta més alta de la comarca és la de l’Ametlla (24.932 euros), com ja és habitual. Vallromanes (23.064) i Lliçà de Vall (21.543) completen les tres primeres posicions del rànquing, seguides de molt a prop per la Roca, on les xifres arriben a 21.049 euros. A la part baixa de la taula, queden Canovelles (15.931), la Llagosta (17.212) i Montornès (17.821).
Malgrat això, en tots tres casos la renda puja respecte a les últimes dades i a Canovelles, sense anar més lluny, la xifra ha augmentat gairebé un 5% respecte al 2021.
De fet, només hi ha tres municipis que tenen un descens de les rendes durant el període analitzat: Cànoves i Samalús (-4,65%), Sant Esteve (-3,17%) i Vallromanes (-2,54%). Segons l’anàlisi del Consell Comarcal, aquesta situació no seria un “descens real”. En tot cas, les xifres caurien perquè són municipis que han registrat un “increment demogràfic important”. Les dades, això sí, només tenen en compte els municipis de més de mil habitants de la comarca.
Es tracta dels números oficials més actualitzats que calculen els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar a consum o estalvi. Amb relació a les dades del 2018, les xifres del 2022 suposen un increment del 10% i una mitjana de 1.800 euros bruts anuals més per habitant.
El Vallès Oriental marca unes xifres per sobre la mitjana catalana, on la renda bruta es va situar en 19.140 euros i amb un creixement del 2,7% el mateix any. Amb les dades actualitzades, el Vallès Oriental és la setena comarca amb la renda mitjana més alta del país, per sota de l’Aran, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Garraf i el Maresme. La resta de comarques queden per sota la mitjana catalana.
L’economista i advocada i consellera delegada de la gestoria JDA de Granollers, Cristina Díaz, insisteix que els números que s’acaben de publicat “tenen molt sentit”, sobretot si es té en compte la pujada del PIB espanyol i català els últims anys. “Ha augmentat la massa salarial, han pujat les pensions, les prestacions socials i ha millorar l’ocupació”, diu Díaz.
A més a més, afegeix que encara s’explica més bé la dada si és té en compte que el Vallès Oriental és una de les comarques catalanes amb el PIB més alt. “Sense anar més lluny, a Granollers tenim de clients empreses molt grans que facturen molt.” Aquesta disponibilitat de diners hauria dut, en general, a un major consum per part de la població. “També ha baixat la capacitat d’estalvi. La gent jove viu més al dia a dia que les generacions anteriors i això també ha fet que s’estalviï menys.”
El secretari general d’UGT al Vallès Oriental, Vicenç Albiol, insisteix que les rendes han pujat gràcies a la consecució d’una major estabilitat de l’ocupació i, per tant, a la baixada generalitzada de l’atur. “Moltes famílies que depenien d’una prestació ja poden tenir més ingressos per gastar”, diu Albiol. De fet, les dades analitzades pel Consell Comarcal també expliquen que els salaris representaven de mitjana el 64,4% dels recursos de les famílies l’any 2022.
De tota manera, el secretari general de l’UGT a la comarca insisteix que l’augment del 2,6% “no és gaire” si es té en compte el preu de la vida. “En molts casos, els salaris estan per sota de l’indicador del preu del consum i això vol dir que els preus estan pujant més que els sous. Un augment del 2,6% de les rendes no dona per afrontar la problemàtica de l’habitatge ni tampoc permet afrontar amb garanties un estàndard de vida europeu. Hi ha moltes persones que, encara que treballin, són pobres”, diu Vicenç Albiol.
Més treballadors estrangers i d’altres que tornen
L’economista i advocada Cristina Díaz també admet que un altre factor que hauria ajudat augmentar la mitjana de les rendes a la comarca i, per extensió arreu del país, és la captació de talent estranger. “Cada vegada hi ha més empreses que contracten gent de l’estranger i això fa que vinguin a instal·lar-se aquí a la comarca.”
En la mateixa mesura, també s’hi comptaria el retorn de moltes persones que van haver de marxar a un altre país a buscar un contracte de feina millor. “Això passa des que va entrar en vigor el 2023 la nova llei de règim especial d’impatriats. Rebem cada vegada més clients d’aquest tipus”, diu Díaz.
Aquest règim especial és “molt beneficiós”, segons Díaz, pel retorn de l’estranger –i també pels estrangers que venen directament dels seus països– perquè permet que puguin continuar tributant com a no residents durant uns anys, encara que visquin a l’Estat espanyol. “Surt molt a compte, sobretot, si tens una renda anual alta”, explica.
