L’Audiència de Barcelona ha desestimat els recursos de súplica presentats per les defenses de Fèlix Milet i Daniel Osàcar i ha confirmat que tots dos hauran d’ingressar a presó abans del 25 de juny. El tribunal ha descartat suspendre l’ingrés de Millet en un centre penitenciari mentre es resolgui la petició d’indult que ha fet al govern espanyol, com havia demanat la seva defensa.
Amb aquesta decisió, l’Audiència de Barcelona manté la data màxima del 25 de juny perquè Millet, Osàcar i també Jordi Montull entrin a un centre penitenciari per complir condemna pel ‘cas Palau’.
A finals d’abril, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de l’Audiència de Barcelona pel ‘cas Palau’ i va condemnar Fèlix Millet a 9 anys i 8 mesos de presó, Jordi Montull a una pena de 7 anys, sis mesos i 15 dies, i a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar a 3 anys i mig de presó per delictes com malversació de fons públics, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals.
Després de la sentència del Tribunal Suprem, l’Audiència de Barcelona va ordenar l’execució de la sentència i va ordenar l’ingrés a presó de Millet, Montull o Osàcar abans del 25 de juny. Les defenses de Millet i Osàcar van presentar un recurs de súplica, que el tribunal ha desestimat.
La defensa de Millet va demanar suspendre l’execucío de la seva condemna mentre no es resolgui una petició d’indult presentada al govern espanyol. L’Audiència de Barcelona ho desestima i considera que les malalties que la defensa explica que pateix el seu client “no són un impediment per al seu ingrés a presó”.
Segons la seva defensa, Millet té una malaltia “greu i irreversible amb progressió a l’empitjorament” i amb dependència de terceres persones, tot i que admet que la seva vida no corre perill a curt termini. Expliquen que pateix “ceguera sobrevinguda” en el 98% d’un ull i en el 70% de l’altre.
El tribunal, però, conclou que “els informes mèdics no revelen que el penat pateixi una malaltia greu amb patiments incurables” ni que aquestes “comportin un risc vital”. Per al tribunal, “no existeix cap base per afirmar que la vida del condemnat pot córrer perill vital” per estar a la presó.
{{ comment.text }}