L’Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó al veí de Bigues d’origen flamenc Kris Charlier i ha revocat la decisió d’un jutjat del Prat de Llobregat que va arxivar la denúncia contra dos guàrdies civils per haver-lo vexat i denunciat falsament pel fet d’expressar-se en català. La Plataforma per la Llengua ha donat suport a Charlier, que ha estat representat pel bufet Molins, Defensa Penal.
Els fets van passar l’any 2019, quan Charlier va anar a l’aeroport del Prat per agafar un avió i passar el Nadal a Brussel·les. En el control de seguretat, el vigilant va notar una protuberància sota la seva roba i li va demanar que mostrés l’objecte. Charlier, que havia patit càncer de còlon, va explicar, en català, que duia enganxada al cos una bossa d’estoma.
El vigilant li va demanar que parlés en castellà, però ell va explicar que és ciutadà flamenc i que dominava més el català que el castellà. El vigilant va avisar dos agents de la Guàrdia Civil que també li van exigir que parlés en espanyol. Cansat, Charlier es va aixecar el jersei per mostrar la bossa, però els dos guàrdies se’l van endur a una sala, el van obligar a treure’s la roba de cintura en amunt i li van posar dues denúncies, per alteració de l’ordre públic i per negar-se a col·laborar amb la policia.
Un cop dins l’avió, la Guàrdia Civil va forçar la companyia a expulsar-lo i va impedir-li que viatgés a Brussel·les.
La jutgessa del Prat deia que no existien indicis que els agents tinguessin cap altra intenció que complir amb el deure de control de passatgers i equipatges i que la decisió de fer baixar Charlier de l’avió va ser del comandant de l’aeronau.
L’Audiència, però, ha acceptat les al·legacions de Charlier i ha resolt que no era necessari portar-lo a la saleta perquè ja havia mostrat la bossa recol·lectora. Afegeix que la decisió de fer-lo baixar de l’avió va respondre a una ordre de la Guàrdia Civil i que els dos agents tenien versions contradictòries sobre els motius que els van dur a inspeccionar les seves maletes.
L’Audiència dona credibilitat a la idea que els agents van actuar contra Charlier perquè insistia a expressar-se en català i diu que és “curiós” que hi hagués agents que sabessin anglès i francès però cap pogués expressar-se en català, una llengua oficial. La resolució recorda que Charlier tenia dret a parlar en català i el fet que no ho pogués fer dona credibilitat a l’acusació que va ser vexat per aquest motiu.
{{ comment.text }}