El creixement econòmic comença a donar símptomes d’alentiment. El 2018, el creixement del valor afegit brut (un indicador econòmic similar al PIB) va ser del 2,9% al Vallès Oriental, un punt percentual per sota del d’un any abans, segons l’Anuari Econòmic Comarcal que edita el BBVA.
És el creixement menys intens des del període de recuperació que, des de l’any 2014, va seguir a la crisi. Amb tot, el creixement a la comarca va superar lleugerament el que es va registrar a tot Catalunya, del 2,6%.
Aquesta expansió per damunt de la mitjana catalana s’emmarca en una tendència equivalent que s’ha produït a totes les comarques metropolitanes. De fet, el creixement que l’informe atribueix a aquest espai territorial coincideix amb el del Vallès Oriental, el 2,9%.
El nou creixement per damunt de la mitjana del país situa el Vallès Oriental com una de les comarques que més ha incrementat la producció en els anys de la represa de la crisi. Segons les dades de l’informe, el creixement acumulat en el període comprès entre 2013 i 2018 és del 21,8%, i compensa amb escreix el retrocés de l’11,4% experimentat en el període 2008-2013. Només Osona supera aquest creixement acumulat en el període de recuperació.
Tant en els temps de crisi com en els de represa, el comportament de la comarca ha superat el de la mitjana catalana, tant en negatiu (la mitjana catalana en el període de crisi va ser d’una reducció del 7,6%), com en el positiu (mitjana del 14,9% en l’etapa de recuperació).
Motor industrial
En l’exercici passat, la indústria va tornar a ser un dels principals motors del creixement experimentat al Vallès Oriental. El sector secundari va créixer per sobre de la mitjana comarcal (el 3,2%). La construcció va tenir una expansió superior, del 5%, però el seu pes en el global de la producció comarcal és bastant inferior al de la indústria. Els serveis van créixer el 2,5%. En canvi, l’agricultura es va contraure l’1,2%.
La indústria va tenir l’impuls de les activitats manufactureres, en especial de la química, els productes metàl·lics i la farmàcia. Va ser més moderada l’evolució dels sectors del cautxú i el plàstic i el paper i les arts gràfiques van retrocedir.
Als serveis, les administracions públiques i les activitats sanitàries i educatives van ser les principals responsables de l’expansió. En canvi, els serveis privats van tenir un comportament més moderat. El comerç, les immobiliàries i l’hostaleria tenen creixements febles –inferiors al 2%– i només les professions científiques i administratives pugen per sobre de la mitjana.
La construcció creix de manera sòlida en l’àmbit residencial, però també pel que fa a l’obra pública.
L’afiliació encara està per sota dels anys de la crisi
L’economia recupera el pols perdut en els anys de crisi, però l’empremta d’aquell període en forma de llocs de treball perduts encara persisteix. Tot i que el valor afegit brut ja ha recuperat el pols i supera en un 8% el que es registrava en el 2007, l’afiliació es manté per sota dels registres d’aquell any en un 4%.
El comportament econòmic de l’últim exercici va propiciar un creixement de l’ocupació del 3,4%, però aquesta és una xifra que es queda curta per recuperar els registres de 2007. Els 146.000 afiliats residents a la comarca al tancament de 2018, encara representen un 4% menys dels que hi havia el 2007.
{{ comment.text }}