En els darrers dies, s’ha vist un gran nombre de papallones de l’espècie Lymantria dispar a municipis com Granollers on van ser especialment visibles diumenge i dilluns. Són papallones mascles que es caracteritzen pel seu vol en ziga-zaga. Volen tant de dia com de nit, quan sovint es veuen atretes per la llum dels fanals. Tenen el cos prim, les antenes plomoses i les ales de color marronós, segons expliquen des de Catalan Butterfly Monitoring Scene (CBMS), que es lidera des del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Aquesta papallona sorgeix de l’eruga peluda del suro, que aquests darrers dos mesos ha tornat a afectar de manera destacada i per segon any consecutiu boscos d’alzines i de sureres de la zona del Montnegre i del Corredor. L’eruga peluda del suro provoca defoliacions molt importants dels arbres que perden el color verd. Durant el mes de juny, les erugues fan les crisàlides i ara comencen a emergir les papallones. Coincidint amb aquest canvi, els arbres afectats estan començant a recuperar el verd perquè generen noves fulles.
Segons les previsions, l’emergència de les papallones es concentra en un període de temps curt, de dues o tres setmanes. Durant aquest temps, els mascles voladors s’aparellen amb les femelles, que no tenen capacitat per volar.
La Lymantria dispar és una papallona autòctona. Generalment, les seves poblacions són baixes i passen força desapercebudes. Amb tot, de forma cíclica sí que generen sobrepoblacions. “El que veiem aquests dies és un episodi excepcional que, possiblement, tardarà força temps a repetir-se”, expliquen des del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Segons fonts de l’Ajuntament de Sant Celoni, els alzinars i boscos de sureres afectats per l’eruga del suro no han estat exactament els mateixos que l’any passat. La plaga s’ha desplaçat cap a zones del Corredor –a sobre de Llinars i Vilalba– i també ha afectat la part alta de la vall d’Olzinelles, on l’afectació l’any passat va ser més baixa.
La proliferació d’aquestes papallones es produeix tot i els tractaments amb productes químics que la Generalitat va promoure en diverses zones del Montnegre, a cavall del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme i que van despertar recels entre col·lectius ecologistes. Fins i tot, el Parc Natural del Montnegre i el Corredor va demanar que no es fessin en algunes zones. Ara, l’Ajuntament de Sant Celoni vol fer un estudi per comprovar l’eficàcia d’aquests tractaments comparant la presència de l’eruga del suro en zones tractades i no tractades.
{{ comment.text }}