El personal docent de les tres escoles bressol municipals de Granollers –El Tel·ler, Giravoltes i Tortuga– reclama a l’Ajuntament que mantingui l’increment de personal que es va fer durant la pandèmia de la covid-19 i que ha permès, fins ara, que cada aula (o estança) tingui una dotació d’una mestra i d’una tècnica d’educació infantil (TEI). Abans, era d’una mestra i mitja TEI per cada estança.
És la dotació que l’Ajuntament vol recuperar a partir del curs vinent tot i que, segons el regidor d’Educació, Francesc Arolas, s’incorporarà per al conjunt dels tres centres tres persones procedents de plans d’ocupació –dues de suport a les aules i una al menjador– i reforços d’alumnes de formació professional dual. També es recuperarà la figura de la mestra de reforç itinerant que es mou entre els tres centres per cobrir les necessitats sobrevingudes.
El col·lectiu havia convocat, a partir d’aquest dimarts, una vaga indefinida i intermitent de 9 a 11 del matí. La protesta, però, no es va arribar a fer efectiva després d’una reunió amb el regidor Arolas. “Donem un vot de confiança”, indiquen fonts del personal de les EBM. S’ha pactat plantejar les necessitats de personal que hi haurà un cop s’hagi acabat el procés de matriculació, que es tanca divendres de la setmana que ve.
Aleshores, les tres llars d’infants públiques tindran més informació sobre la demanda de serveis addicionals –l’acollida de 8 a 9 del matí o el menjador de 12 a 3 de la tarda– que puguin fer les famílies. Les docents preveuen que la gratuïtat del P2 que aplicarà la Generalitat a partir del curs vinent farà incrementar la demanda d’aquests serveis. “Els diners que fins ara les famílies dedicaven a l’escola bressol els podran dedicar ara a serveis complementaris”, apunten.
El compromís municipal és dimensionar les plantilles d’acord amb el possible augment de demanda de serveis, tant el que es prevegi ara per a l’inici de curs al setembre com el que hi pugui haver amb el curs en marxa. “Després de les matriculacions sabrem si hi ha més necessitat de personal per cobrir les ràtios dels serveis d’acollida i menjador”, diu Arolas, que defensa que la dotació de personal de les tres escoles bressol municipals –39,5 jornades en total– està per damunt de les que fixa el Departament d’Educació (23).
“No està doblat però hi ha moltes més gent del que demana el Departament.” Arolas recorda, per exemple, que els tres centres tenen una coordinadora que no té grups assignats o disposen d’un persona que fa tasques de consergeria. “El model de la Generalitat preveu que això ho facin les mateixes mestres.”
Les docents defensen els beneficis de mantenir una mestra i una TEI a cada estança per fer un tractament més personalitzat i atendre millor els alumnes amb necessitats educatives especials. Segons expliquen, la xifra d’aquests alumnes està creixent i, generalment, es detecten en aquesta primera escolarització perquè en la majoria de casos no hi ha hagut un diagnòstic previ abans de l’accés a l’escola bressol. Això fa que, a la pràctica, la ràtio d’alumnes amb necessitats educatives especials acabin essent més alt de la prevista, sostenen.
Entre les reclamacions del col·lectiu de professionals de les EBM, també hi ha poder fer jornada intensiva al setembre i a final de curs. Arolas hi mostra un “rebuig d’entrada” perquè entén que “representa un canvi de model pedagògic” respecte a allò pactat. En tot cas, recorda que s’ha d’elaborar un Pla Estratègic de les escoles bressol i que, en aquest context, se’n podrà parlar “des de tots els punts de vista”.
Les tres escoles bressol havien començat una recollida de signatures per demanar el suport de les famílies en les seves peticions. No l’han aturat però tampoc l’estan impulsant de manera activa a l’espera dels resultats de les trobades que es facin a partir de la tercera setmana de juny.
