La pluja va obligar a canviar el lloc de trobada però no va aigualir l’ànim dels assistents, informa Pol Hermoso. El debat “La lluita educa”, organitzat per la Xarxa d’Escoles Populars de Sant Celoni, es va celebrar aquest dissabte a l’aula Amfiteatre del Sax Sala. Inicialment estava previst a la plaça, però gairebé mig centenar de persones van omplir l’espai cobert per participar activament en la taula rodona.
A l’acte hi havia veus destacades del món educatiu i social, com el sindicalista Sergi Requena (CGT Educació), l’investigador Martí Manzano i el mestre i activista Joan Artigal. “L’educació no és neutral: o eduquem per a l’alliberament o per a la submissió”, va plantejar d’entrada Requena, marcant el to del debat.
Manzano va aportar dades contundents sobre la segregació escolar a Catalunya: “Cada cop és més difícil garantir una escola pública veritablement inclusiva. Els processos de mercantilització han convertit l’educació en un negoci més.” Segons l’investigador, cal “una transformació profunda que posi les necessitats col·lectives al centre”.
Per la seva banda, Joan Artigal va destacar com la lluita per l’habitatge també és una eina pedagògica: “Quan una criatura veu com el seu barri s’organitza per defensar el dret a un sostre digne, està aprenent democràcia real.” Artigal va defensar la necessitat de “trencar amb la idea que educar només passa dins d’una aula”.
L’ambient va ser participatiu i viu. En els torns de paraula, es van expressar preocupacions i propostes. “Si no tenim una base material digna –habitatge, alimentació, salut– l’educació queda buida”, va afegir Requena en resposta a una de les preguntes del públic. La Xarxa d’Escoles Populars va explicar que la iniciativa de la taula rodona naixia de la voluntat de “connectar lluites” i “crear comunitats d’aprenentatge que vagin més enllà del sistema educatiu formal”.
Martí Manzano va alertar de l’efecte que la segregació té en el teixit social: “Generem escoles per a pobres i escoles per a rics, i això trenca la cohesió de base.” També va assenyalar que “la lluita és imprescindible no només per defensar drets sinó també per construir subjectivitats lliures i crítiques”.
El debat va posar sobre la taula la importància de veure l’educació com un procés col·lectiu i de llarg recorregut. “No podem esperar canvis màgics des de dalt”, va sentenciar Joan Artigal. “Només des de la lluita quotidiana, des dels barris i els moviments socials podrem canviar el que passa a les escoles.”
L’acte va tancar amb aplaudiments i el compromís explícit de continuar teixint xarxes entre el món educatiu i els moviments socials de la comarca.
