La conseqüència és que un barri de 8.000 habitants no té a hores d’ara cap punt de venda de premsa.
La dificultat per trobar alguna persona disposada a portar aquest quiosc de propietat municipal és el pagament de les quantitats que les empreses distribuïdores de premsa estableixen com a fiança, que poden suposar uns 3.000 euros per cada distribuïdora. “Contra això no podem fer-hi res”, lamenta el regidor d’Urbanisme, Esteve Ribalta. No obstant això, l’Ajuntament estudia mesures per afavorir que algú mantingui el quiosc obert. A banda de reduir o fins i tot renunciar al cànon anual que cobra l’Ajuntament, que ara és de 60 euros mensuals, s’estudia la possibilitat de permetre que, a més d’articles de premsa i llaminadures, en el quiosc també es puguin vendre gelats o begudes. “Estem disposats a renunciar al que calgui i buscar fórmules per afavorir els que vulguin portar el quiosc”, diu Ribalta.
El Grup Municipal de Convergència per les Franqueses ha presentat una moció en què demana que en el plec de clàusules del concurs per adjudicar el quiosc se suprimeixi el cànon mensual que cobra l’Ajuntament i es puntuï la situació laboral i els familiars a càrrec dels que optin a l’adjudicació.
