Hilari Serra, de la finca de Can Moret, a la carretera de Cardedeu a Cànoves, veu amb preocupació el manteniment de les restriccions de mobilitat i en el sector de la restauració per la Covid-19.
El final de la tardor marca l’inici de la collita i la venda d’un dels productes que conrea: els calçots. Amb unes tres hectàrees i mitja dedicades al calçot, la finca de Can Moret produeix, aproximadament, uns 500.000 calçots –unes 9 tones–, dels quals més de la meitat es venen directament a restaurants que fan calçotades. “Amb els restaurants tancats o amb només el 30% podem perdre una gran quantitat de les vendes”, explica.
La desescalada progressiva que va començar fa poc més d’una setmana podria fer pensar en un panorama més esperançador per als productors de calçots, però les limitacions de mobilitat fora del municipi durant els caps de setmana són encara una amenaça seriosa per als productors de calçots. L’Hilari explica que molts dels seus clients són restaurants situats al Vallès i comarques limítrofes, com el Maresme. Són establiments que tenen molts clients de fora del poble i que, per tant, no hi poden anar a fer calçotades el cap de setmana.
Hilari Serra recorda que l’impacte de la Covid-19 ja es va deixar sentir amb el primer confinament, en la segona quinzena de març. Va coincidir amb el final de la campanya, que sol anar des del novembre fins a l’abril, però va tenir un impacte significatiu.
Els calçots de Can Moret també es venen directament o en parades de mercats, però si la comercialització a través dels restaurants no es recupera, les perspectives per aquesta temporada no són bones. Els pagesos ja pensen en altres vies per donar sortida a la producció, com ara vendre els calçots cuits, fets en obradors propis, però aquesta és una alternativa que requereix una important inversió.
El gerent de la Cooperativa Agrària Comarcal, a Llerona, Manel Cunill, confirma l’impacte negatiu de la pandèmia. “Els calçots se solen consumir molt en trobades familiars i d’amics els caps de setmana, però des del març tot va quedar tallat en sec. Es venien calçots, especialment el dijous i el divendres, de cara al cap de setmana i la Covid-19 ha tingut un impacte notable.”
Les vendes de mongeta del ganxet també s’han vist molt afectades des de l’inici de l’estat d’alarma. “Dos dels restaurants als quals venc van tancar. N’hi havia que em demanaven 150 quilos cada tres mesos. A finals de febrer en vaig portar i des de llavors no n’he portat més”, explica Joan Gallifa, de Can Bosc Nou, un dels principals productors de mongeta del ganxet de Llerona.
La seva collita pot oscil·lar entre les sis i les vuit tones anuals, de les quals al voltant del 80% es ven a restaurants de municipis de la rodalia i de comarques veïnes del Vallès Oriental, en un radi màxim de 50 quilòmetres.
L’altre principal canal de comercialització de la mongeta del ganxet en sec són les petites botigues d’alimentació que les venen a granel. Però la pandèmia també hi ha afectat. “Amb el confinament, molta gent va agafar l’hàbit d’anar a comprar a grans superfícies, on troben de tot i no s’han de moure més”, diu Gallifa.
{{ comment.text }}