Aquesta xifra situa la instal·lació al límit de la seva capacitat de tractament de senglars que, posteriorment, són comercialitzats per al consum humà amb totes les garanties de seguretat alimentària.
L’escorxador va obrir fa cinc anys i la xifra de senglars tractats s’ha anat consolidant entorn dels 120 setmanals durant la temporada de caça, de setembre a març. L’escorxador ja no pot atendre totes les peticions que li arriben dels caçadors de la zona, segons ha explicat l’alcalde Alfons Planas. De fet, cada cop han de rebutjar més senglars abatuts pels caçadors de poblacions properes. “Tindríem la possibilitat de fer-ne 400 cada setmana per la demanda que tenim”, assegura l’alcalde.
La sala de tractament de caça treballa en funció dels dies que els caçadors fan batudes a la zona: dissabte i diumenges i dimecres i dijous. En cada període, pot analitzar i escorxar una seixantena de senglars, la carn dels quals es distribueix els dies posteriors. La carn se serveix en canals senceres i es comercialitza a través de l’Agrobotiga del Montseny, que hi ha al mateix municipi, des d’on també se serveix a restaurants que elaboren plats amb carn de senglar. Bona part, però, es ven a l’empresa Senglar de Girona, especialitzada en la comercialització de carns de caça dins i fora de l’Estat. Aquí, es talla per peces, es prepara i, en molts casos, es congela per exportar-la a altres països europeus, on hi ha més demanda de carn de senglar. “El 90% de la producció s’exporta”, comenta l’alcalde.
Els ingressos de la venda de la carn són per a les colles de caçadors. “És una manera de contribuir a la sostenibilitat econòmica de les colles”, destaca Planas. Els caçadors paguen una taxa per cada animal entrat a l’Ajuntament que serveix per “cobrir les despeses” d’aquesta instal·lació municipal, on treballen tres persones a banda dels veterinaris que assumeixen l’anàlisi dels animals morts.
PRODUCTE ‘KM 0’
La majoria de colles que porten els animals capturats a l’escorxador municipal de Montseny són de la mateixa zona: Sant Celoni, Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor, Fogars, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera però també d’altres municipis de l’àmbit del Montseny com Arbúcies, Viladrau, El Brull o altres de més allunyades com Breda, Sant Hilari Sacalm o Canyamars. “Convé que, comarcalment, hi hagi una instal·lació d’aquestes perquè tampoc és bo portar els animals molt lluny d’on es cacen”, diu Planas, que recorda que es tracta d’un producte de quilòmetre 0.
