L’Ajuntament de la Roca havia demanat 2,3 milions, mentre que Figaró en sol·licitava 1,49. En tots dos casos, Hisenda considera que els consistoris no tenen ingressos suficients per fer front al retorn del crèdit. Això representa que l’Estat retindrà a partir d’ara la meitat de les transferències que aquests dos municipis reben. Els altres 12 ajuntaments de la comarca que s’han acollit al pla d’ajust, han rebut el vistiplau del Ministeri.
L’alcalde de la Roca, Rafel Ros (CiU), assegura que han acreditat que tenen capacitat per tornar el crèdit a 10 anys amb un interès que estaria entre el 5 i el 5,5%. Amb tot, recorda que dels 2,3 milions que s’incloïen al préstec, 1,7 milions corresponien als diners que es deuen a l’empresa constructora del pavelló poliesportiu pel desviament del cost de les obres que una sentència judicial els obliga a assumir. Ros recorda que aquesta problemàtica és responsabilitat del PSC, que governava quan es va impulsar la construcció del pavelló. “En aquest tema, han actuat amb absoluta deslleialtat institucional”, diu.
Ros lamenta la incertesa que els genera la manca d’informació per part de l’Estat. “No ens poden posar unes condicions més dures que les del pla d’ajust”, afirma. La retenció de les transferències “representaria tornar el deute en tres anys, comportaria no poder donar tots els serveis que estem donant i la fallida de l’Ajuntament”.
Per la seva banda, el PSC considera que el rebuig del pla d’ajust demostra “la pèssima gestió dels governs encapçalats per Ros que han portat l’Ajuntament al límit de la fallida”. Acusen a Ros d’actuar amb “greu irresponsabilitat i respecte institucional”. En una roda de premsa aquest dimecres a la tarda, van proposar un pacte de governabilitat amb CiU que inclouria demanar a l’Estat una segona oportunitat per acollir-se al pla d’ajust i substituir el regidor d’Hisenda, Manuel Álvarez.
DEUTE DEL GOVERN
En el cas de Figaró, l’Ajuntament havia demanat 1.495.000 euros, la majoria lligats a subvencions de la Generalitat per obres com les del Pla de Barris. “Tots els diners corresponen al deute que la Generalitat té amb l’Ajuntament. Tenim uns números més que acceptables per la ràtio d’endeutament i el romanent de tresoreria que no justifiquen la intervenció”, afirma l’alcalde, Lluc V. Pelàez. Amb tot, l’Estat considera que el pla d’ajust “no recull ingressos suficients per finançar la despesa corrent i l’amortització de l’operació d’endeutament”.
L’Ajuntament preveia retornar el crèdit en el moment que la Generalitat els pagués el deute. “No han tingut en compte que volem fer una amortització posterior”, apunta l’alcalde. “El que ens estaria bé és que la Generalitat ens pagués i nosaltres poguéssim pagar els deutes”. L’alcalde considera que la informació que reben de l’Estat és “confusa” i que el decret “està fet amb els peus”.
