“L’Estat no veu que la justícia necessita més diners per millorar”

Josep Medina ha deixat el càrrec de degà del Col·legi d'Advocats de Granollers després de vuit anys. Aquest divendres s'ha formalitzat el relleu després de les eleccions que es van fer al desembre. Joan Martínez és el nou degà. En aquesta entrevista, Medina repassa els vuit anys al capdavant de la institució que aquest 2023 celebrarà els 100 anys d'història. Personalment, què ha representat ser el degà del Col·legi d’Advocats? Un honor. Sempre ho dic, però és veritat. Ha representat l’obligació d’intentar representar els companys de la millor manera possible, amb honestedat i amb proximitat als col·legiats i a les administracions. Ha volgut que la institució fos coneguda més enllà del col·lectiu de professionals... El Col·legi havia de donar-se a conèixer en un pla diferent. Fem moltes coses per ajudar la ciutadania i que es fan sense ànim de lucre o simplement per aconseguir els recursos per fer funcionar el Col·legi. S’ha aconseguit aquest canvi de concepció? És una marató. Ja ho havien començat els anteriors degans i les seves juntes. He tingut la sort de fer molts projectes que ens han donat aquesta visibilitat: les oficines d’intermediació hipotecària que en un moment de crisi ens han apropat a la ciutadania que estava patint més; els serveis d’orientació jurídica als municipis; el servei per a la gent gran a Caldes, el curtmetratge Share que han vist milers de joves arreu de l’Estat... Però encara queda molta feina per fer. I el canvi de seu? És un altre pas molt important que s’ha donat. Què els ha aportat? Dues coses. Per al col·legiat s’ha convertit en un punt de referència. Tenim unes instal·lacions molt amables i molt pensades per als companys per poder fer visites, fer formació... Han trobat un lloc on es troben molt com a casa. Per a la ciutadania i les administracions ens ha situat i ens ha convertit un punt de referència. M’agradaria que la ciutadania de Granollers i del Vallès Oriental trobés aquí un punt de referència en la defensa dels seus drets. Ha optat per no tornar-se a presentar. Per què? Vaig dir que hi estaria vuit anys i he complert. Considerava aleshores i ho considero ara que aquest és un vaixell que hem d’empènyer tots. És evident que, com més anys portes, tens les coses més per mà, més experiència... però també tens la possibilitat de pensar-te que això és teu i això no és teu. Ni ets el jefe de tots. Simplement, ets el seu representant. Crec que és el moment per deixar que altres companys segueixin. Sempre dic que el degà no és l’entrenador de l’equip, és el capità. Al final, si no tens un bon porter o una bona defensa, et marquen gols. I si no tens uns bons davanters, no marques gols. El degà ha de donar consignes i empènyer però és un més de l’equip. El vot del degà val com el dels altres. Només decideix en cas d’empat i jo he tingut la sort que en vuit anys no he hagut de desempatar cap vegada. Vuit anys liderant el Col·legi d’Advocats de Granollers són suficients? Han quedat projectes que hem anat sumant com el pla d’igualtat. Vuit anys són suficients i més tenint en compte que ja n’hi havia estat dos de vicedegà i vuit de diputat. Tenia una experiència prèvia de junta. És positiu? És un bagatge que et va bé. No vull dir que ningú que no hagi trepitjat mai el Col·legi no pugui ser un bon degà. Ningú és imprescindible i ningú neix après. El seu substitut també té aquesta experiència... Sí. En Joan Martínez fa 12 anys que és al Col·legi i l’altre candidat a degà, en Toni Font, en fa vuit. Això fa que estiguin situats, coneguin les entranyes del Col·legi i quines són les necessitats. Si saps com funciona el vaixell, sempre és bo. Han apostat per la professionalització del Col·legi amb una gerent. Ha estat un pas important que vam poder fer. L’edifici judicial de Granollers ha donat els resultats que s’esperaven els advocats 10 anys després de la seva posada en marxa? Tots estem d’acord que és un edifici magnífic. No se li poden posar pegues tenint en compte d’on veníem. Responia a les necessitats que hi havia i encara hi ha espais com les sales polivalents que estan infrautilitzades. Sí que és veritat que l’espai que ens van donar al Col·legi d’Advocats és una mica justet però ens hi hem adaptat. Potser s’hauria pogut planificar una sala d’actes més gran que ens permetés fer formacions, conferències... i poder celebrar aquí algun judici gran sense haver de desplaçar-nos a la Ciutat de la Justícia com va passar amb el macrojudici del motí de Quatre Camins. És posar una pega a tots els avantatges que té. Després de consolidar els jutjats 8 i 9 de Primera Instància, en continuen faltant? Sí. Caldria algun jutjat d’instrucció i, segurament, algun jutjat social més. Els dos nous jutjats de primera instància que fan temes de família van força carregats i, si es compara amb les ràtios d’altres partits judicials, no seria exagerat tenir-ne un altre. I si no s’haguessin portat a Barcelona els judicis per clàusules abusives de tota la província, segurament també caldrien més jutjats de primera instància. Com valora que s’hagi optat per aquesta provincialització dels processos lligats a les clàusules sòl? És una anomalia a tot l’Estat que és més evident a Barcelona. Amb tots els respectes per Sòria, segurament allà el problema de clàusules abusives d’hipoteques és molt inferior al de Granollers i ells tenen un jutjat específic i nosaltres en tenim un per a tots els partits judicials de Barcelona amb el retard que això està provocant en la tramitació. Tinc una demanda presentada de 2017 i encara no tinc data de judici. I si no tinc data, no tindré el judici almenys fins al 2021. És un error. La racionalització que es pretén limita el dret dels usuaris a tenir una justícia pròxima. També s’han portat a Barcelona les execucions socials dineràries de les sentències dels jutjats socials. I no té cap sentit. Des del Consell de l’Advocacia ens hi vam oposar i va ser desestimat en primera instància. Les porten a Barcelona perquè diuen que tenen més mitjans. No dic que sobrin mitjans a Barcelona però sí que és clar que en falten a Granollers. És cert que aquests processos no impliquen el desplaçament dels ciutadans però sí el dels professionals. Les eines haurien de ser les mateixes a tots els jutjats. Cal un jutjat mercantil? La llei no ens ajuda perquè només estan previstos en capitals de província. Però si volguéssim apostar per una justícia més ràpida, seria una bona opció. S’ha resolt l’alta mobilitat de jutges, representants de l’administració de justícia i funcionaris? No perquè no s’ha situat el nivell dels jutjats de Granollers al costat d’altres partits judicials de ciutats semblants. Això penalitza perquè jutges i representants de l’administració de justícia tenen uns salaris més baixos i, per tant, és més fàcil que marxin per poder cobrar més i estar més a prop de casa seva i tenir una càrrega de treball inferior. Si tens més feina, menys personal i cobres menys, és lògic que, a la mínima que puguin, marxin. A més, pujar de nivell també implica més plantilla als jutjats i, per tant, més capacitat de treball. Que no hi hagi una certa continuïtat és un problema greu. Tot i que tampoc crec que sigui bo que un jutge estigui en un mateix jutjat 20 anys. Tot és un tema econòmic? Si la justícia fos ràpida i efectiva, els costos desapareixerien. No fem servir la justícia cada dia però sí que tothom hi acaba anant un, dos o tres cops a la vida. Anar-hi i tenir el record que el teu procés va tardar un any a resoldre’s, no és una bona experiència. L’Estat no veu que això necessita més despesa perquè funcioni millor. Quins problemes continuen tenint els advocats que exerceixen al torn d’ofici? Estem millor. La puntualitat en el pagament és d’elogiar. El problema és la quantitat. Estem sortint d’una situació de crisi econòmica i institucional perquè la Generalitat fa molts anys que està sense pressupostos. En aquests anys, el que un advocat cobra del torn d’ofici no ha pujat gairebé gens i el rebuts del lloguer, de la llum o de l’aigua sí que ho han fet. Catalunya està entre les comunitats que paguen millor però és que les altres paguen molt pitjor. No és que aquí es pagui bé. I cal tenir en compte que la despesa aquí dels advocats segurament és més alta que en altres comunitats. Ha millorat la percepció del torn d’ofici per part de la ciutadania? Els advocats del torn d’ofici estan fent un gran esforç, donant servei els 365 dies de l’any. I això ha fet que la percepció de la ciutadania sobre els advocats del torn d’ofici hagi millorat. Què han aportat els serveis que han creat per donar suport en temes concrets com els hipotecaris? Ens ha permès apropar-nos molt a la ciutadania gràcies als Ajuntaments i la Diputació, que han apostat per nosaltres. També és interessant per als advocats que hi col·laboren. Quin paper té l’Escola de Pràctica Jurídica? És molt important perquè és la Masia dels nostres advocats. Dones a conèixer el Col·legi i facilites que es col·legiïn aquí. Els permet conèixer advocats que ja treballen i que els ajuden en el dia a dia. També els permet trobar-se i crear despatxos amb companys que també comencen. Amb la creació del màster, vam veure que servia per preparar l’examen d’Estat però no servia per aprendre la pràctica de l’advocacia. Vam impulsar mòduls de litigació per completar la formació dels que aproven l’examen d’Estat. Volen fer un màster? Estem treballant per oferir un curs propi conveniat amb una universitat. A l’advocat, li és igual tenir un màster o un curs propi, l’important és tenir les capacitats. També han posat l’accent en la formació continuada dels advocats? És molt important. Hem començat pels advocats del torn d’ofici perquè vetllem perquè el servei es faci bé. Les eleccions van deixar un degà d’una candidatura i la resta de membres que s’escollien, vicedegà i tres diputats, d’una altra. És un problema? Estaran al mateix vaixell i s’hauran d’entendre. El nou degà coneix els cinc companys que ja formaven part de la junta i que continuen i tindrà un vicedegà que ja era vicedegà. Quin paper tindrà Josep Medina ja com a exdegà? M’agrada ser-hi però quan marxo, m’agrada marxar. És important que ells se sentin lliures per decidir qualsevol cosa. La Lídia Condal, l’anterior degana, també ho va fer i ens va donar la distància per encertar o fallar. Això no vol dir desaparèixer. Vol dir ser-hi si et criden per alguna cosa. Llavors, hi seré. M’agrada la formació i aquests vuit anys no l’he poguda fer. Si puc ajudar perquè la junta ho creu, ho faré. I què s’emporta? L’agraïment de molts companys i amistats. Quan busques una persona per entrar a la junta ho fas perquè creus que pot ser útil per al col·lectiu. L’amistat arriba amb el temps de treball conjunt.

“L’Estat no veu que la justícia necessita més diners per millorar”

Synerkos invertirà quatre milions a reurbanitzar el Pinar de Rosanes

El cafè d’especialitat de Dalston, torrat a la Garriga, arriba als EUA

Una reacció obliga a evacuar 40 persones a la planta de Henkel de Montornès

Vacunar-se ara per protegir-se de la grip i la COVID-19

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Sense poder viure a casa seva a Vilanova des de l’aiguat: “El trencament del clavegueram està omplint la nostra piscina d’aigües residuals”

Els Mossos despleguen un fort dispositiu a Granollers davant la possibilitat d'aldarulls a la ciutat

Iaios estrena un jersei d’en Payàs

Mor als 82 anys Jordi Farnés, pastisser històric de Granollers

Una vintena de locals tancats al centre de Granollers, el doble que fa una dècada

[AMPLIACIÓ] Set ferits greus entre els 83 afectats en l'accident d'un autobús que s'ha precipitat per un marge de 20 metres a Fogars

Retirat l'autobús de Sagalés accidentat a la carretera de Santa Fe i descarten la presència de més víctimes

Mor Rosa Maria Fernández, de les botigues Fortuny de la Garriga

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Setze dotacions dels Bombers reprenen els treballs a la zona de l'accident d'autobús de Fogars