L’Hospital que acumula més usuaris pendents d’una intervenció és Vall d’Hebron, de Barcelona, amb 4.056. El segon és la Mútua de Terrassa, amb 3.603, seguit per Bellvitge (3.337) i el quart, L’Hospital Parc Taulí de Sabadell, amb 3.173.
Pel que fa al temps d’espera, l’hospital on els pacients han d’esperar més per a una intervenció és el de Viladecans, amb 10,03 mesos. Per darrere hi ha la Mútua de Terrassa, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (6,28 mesos), l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, format per l’Hospital del Mar i Esperança (6,03) i el de Bellvitge (5,84 mesos).
Pel que fa a les proves diagnòstiques, els centres que tenen més llista d’espera són els més grans, com l’Hospital Clínic i Vall d’Hebron, que superen els 4.000 pacients. Els grans hospitals tenen al voltant de dos mesos de llista d’espera, mentre que en hospitals comarcals cal esperar un mes aproximadament.
Les proves amb una llista d’espera més llarga són els TAC, amb 14.640 pacients, mentre que les ecografies cardíaques i abdominals i les mamografies en tenen entre 10.000 i 11.400. Les colonoscòpies tenen 9.623 pacients en llista d’espera. Les proves amb menys pacients esperant són les ergometries (per diagnosticar l’angina de pit) i les gammagrafies (per veure l’estat de cèl·lules o teixits), amb 2.600 pacients cadascuna. Per dies d’espera, les que triguen més a fer-se, tot i que tenen un marge màxim de 90 dies, són l’ecografia urològica (74), i l’electromiograma (84), per diagnosticar problemes motrius.
L’única prova que té un termini màxim de 120 dies és la dels polisomnogrames, per a les afeccions respiratòries, que tenen un temps mitjà d’espera de més de quatre mesos.
