ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Llorenç Sagarra, de 53 anys, és copropietari d’una empresa familiar que produeix verdura amb la marca El Penjadís, té punt de venda a Mercabarna, les botigues Origo i una plataforma logística i de distribució a les Franqueses.
La vostra empresa porta més de 50 anys distribuint fruita i verdura. Com ha canviat el negoci en aquest mig segle?
D’una banda, els clients cada cop són més grossos, amb més volum de facturació, més complexos. I d’altra banda s’han incrementat les referències de manera considerable. Per exemple, fa 25 o 30 anys, de tomàquets n’hi havia de dos tipus i ara nosaltres en tenim 15 referències. I pel que fa al sector del retail, hi ha dos grans actors: la gran distribució i els comerços de xinesos i paquistanesos.
Els afecta el canvi climàtic?
Sí, i aquest any ha estat claríssim. Al Maresme, molts agricultors no han tingut gens de collita, res de res. També és cert que l’agricultor que ha obtingut alguna cosa, amb el producte tan car, ha guanyat diners. Amb el canvi climàtic, hi ha més dificultats, hi ha més plagues.
Som prou conscients que caldria consumir més productes locals?
La gent n’és conscient. Però una cosa és el que pensem i l’altra el que fem. Pots ser-ne conscient, però compres una pinya perquè et va bé, perquè és diürètica… I el preu condiciona molt també.
I mengem prou de temporada?
A Catalunya no som capaços de produir prou fruita i verdura per alimentar tota la ciutadania catalana, o sigui que necessitem producte d’importació. Potser la gent no ho sap, però més del 50% del producte que consumim ve de fora: coliflors de la Bretanya, tomàquets del Marroc i de Bèlgica… Hi ha molts orígens per cobrir la manca de producte català.
Costa trobar productors locals?
Sí. Malauradament, no hi ha relleu generacional. I no n’hi ha perquè és una feina dura, poc agraïda, els preus no acompanyen. L’agricultura que està quedant és la dels joves, que ho estan fent molt bé, o la de l’agricultor de tota la vida que està condemnat a desaparèixer. Per treballar amb productors locals, nosaltres hem muntat una plataforma al Maresme que ja fa uns anys que la tenim. Un dels nostres treballadors hi va cada dia per verificar cultius, per estar a prop d’ells. Això ens permet tenir un producte molt fresc per a les necessitats dels nostres clients. I això mateix ho estem intentant al Tarragonès. Però ara busquem no només agricultors, sinó partners. Abans de la covid, vam ampliar el nostre magatzem de les Franqueses per motius logístics, però també per fer un hub d’alimentació on es trobin diferents actors, des de l’agricultor fins al que té l’empresa de càtering o el que té un restaurant, i que comparteixin necessitats i possibilitats de cadascun.
Treballen moltes baules de la cadena alimentària. Per què tanta diversificació?
És fruit de la nostra passió per la feina i de l’equip fantàstic que tenim. Tenim inquietud per saber per què passen les coses al nostre sector. No és el mateix veure que al mercat no hi ha tomàquets que saber per què al mercat no hi ha tomàquets. Intentem conèixer des de l’inici, al camp, fins al final, quan es compra a la botiga o són clients de col·lectivitats. L’única manera és ser-hi a tot arreu: al camp, a Mercabarna, a les Franqueses o a les nostres botigues.
Com s’imagina el futur al seu sector?
Molt més digitalitzat i dominat per grans corporacions. Els fons d’inversió estan entrant arreu de la Península comprant empreses agrícoles, cosa que, honestament, em fa preveure una crisi alimentària.
Sembla un futur molt negre.
Ho haurem d’anar gestionant sobre la marxa, però hi ha realitats. Un fons d’inversió no entra a un sector que no li vegi futur i rendibilitat. Cadenes com Lidl, Aldi, Carrefour… estan copant el mercat i el comerç tradicional està desapareixent.
Llorenç Sagarra, copropìeari del grup Fruits Sagarra / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}