Miquel Forniés porta l’ofici de masover a la sang. Nascut l’any 1934 al Castell de Bell-lloc, al terme municipal de la Roca, és la tercera generació d’una nissaga familiar que es va establir en aquest entorn agrícola a finals del segle XIX i el va treballar fins l’any 2006 quan el mateix Forniés, ja jubilat, es va establir a Cardedeu. El mes passat va publicar la seva biografia, Memòries i vivències de l’últim pagès resident a Bell-lloc.
“Els meus avis paterns eren originaris de Selgua, a la província d’Osca. El 1897 es van casar, van marxar del poble i van venir a la Roca a treballar de masovers pels comtes de Bell-lloc. El meu pare, Escolapi-Lluís Forniés, va néixer a la mateixa finca i va seguir l’ofici dels avis, igual que jo mateix, que ja de ben petit em vaig aficionar a l’agricultura. Al meu germà, en Josep, que tenia tres anys menys que jo, també li agradava l’agricultura, però el que millor feia era la reparació de la maquinària que fèiem servir al camp”, recorda Forniés.
“Quan érem petits vam anar quatre anys a l’escola, primer al col·legi Lestonnac de Cardedeu i després als Escolapis de Granollers. Hi anàvem de bon matí amb el mateix camió que venia a buscar la llet de les vaques que teníem a casa, i a la tarda tornàvem a peu. En fèiem via, però trigàvem ben bé una hora llarga. Cal tenir en compte que aleshores no hi havia tants cotxes com ara.” Passats aquells quatre anys, els germans Forniés van començar a fer de masovers amb el seu pare –Josep Forniés va morir el 1972.
“La comtessa, Paulina Pozzalli, solia venir a visitar la finca a l’estiu i a la tardor, pels volts de Tots Sants. Quan venia, nosaltres dinàvem amb ella. En tinc molt bon record”, explica. “Durant la Guerra Civil, van venir diversos comitès de milicians i van profanar la cripta del Castell de Bell-lloc on hi havia enterrats tots els avantpassats dels comtes. Vam guardar-ne les restes en caixes de xampany fins que va haver acabat la guerra.”
El 1942, Pozzalli va vendre els terrenys a l’empresari tèxtil Manel Vidal. “Tot just venuda la finca va venir a buscar les restes dels difunts per enterrar-les al cementiri del Far, a Llinars. Va ser l’últim cop que la vaig veure. M’apreciava molt, i es va posar trista dient-me que ja no ens veuríem mai més”, recorda Forniés. Vidal va modernitzar l’explotació i va fer construir la carretera que encara avui n’és l’accés principal. El 1960 va vendre els terrenys a Caixa de Barcelona, que el 1963 va començar a construir-hi la Residència Escolar Bell-lloc, inaugurada el 1966.
El centre va ser tot un referent del món educatiu i va romandre obert fins al 1995, quan La Caixa –titular dels terrenys després de l’absorció de Caixa de Barcelona el 1990– va tancar-ne les portes. “Crec que tancar aquella escola va ser un error. D’aquella època també en guardo un bon record. Els alumnes solien venir a visitar els conreus i jo mateix els feia de guia”, explica Forniés, que es va jubilar el 2004, quan la finca ja havia passat a mans de l’empresa Santa & Cole, que encara n’és la propietària. “Hi vaig continuar vivint fins al 2006, però durant els darrers dos anys ja no hi treballava gaire.”
Amb 88 anys, l’últim masover de Bell-lloc dedica avui el seu temps a la família, però també té cura d’un hort i diverses gallines a l’entorn de Bell-lloc. La pagesia, l’ofici que pràcticament havia après des del bressol, continua essent la seva gran passió.
