ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Mariona Ortiz, de 46 anys i de Sant Esteve de Palautordera, es troba al capdavant del projecte Pont Alimentari, promogut per la fundació Rezero i la Fundació Banc de Recursos.
En què consisteix el malbaratament alimentari?
Són tots els productes d’alimentació que s’han produït per al consum humà, però que no s’acaben fent servir i es llencen, es converteixen en residu. Passa per molts motius i vol dir un volum molt i molt gran. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que un terç de la producció d’aliments s’acaba llençant, que és una barbaritat. I això, és clar, genera un impacte ecològic, econòmic i social. Si el malbaratament alimentari fos un país, seria el tercer que més gasos d’efecte hivernacle llença a l’atmosfera, darrera dels EUA i la Xina.
Qui el provoca? És cosa dels pagesos? Dels distribuïdors? Dels consumidors a casa?
Està repartit al llarg de tota aquesta cadena. Nosaltres pensem que s’ha de canviar el model agroalimentari que tenim perquè és insostenible mediambientalment i perquè, a més, no és gens eficient ni just. Si s’han de llençar aliments és perquè el sistema no funciona bé. I això passa a les primeres baules, la dels productors, perquè a vegades hi ha collites que no surt a compte collir. Per què? Perquè es valoren molt poc, a preu molt baix, els aliments. Però al llarg de la cadena continua la ineficiència. Per exemple, consumir aliments de l’altra banda del món vol dir fer cadenes molt llargues i que hi hagi punts on es perdin aliments perquè s’han fet malbé pel camí. I que tampoc no és sostenible per l’impacte del transport que necessita. La fruita que ve de lluny s’ha de collir verda i no té els mateixos nutrients que tindria una de local o de temporada. En clau de distribució i consumidor, per exemple, les ofertes del 2×1 també provoquen malbaratament, perquè potser llençarem un dels dos productes quan arribem a casa.
Comprem massa?
A vegades massa i a vegades impulsivament. O per criteris que ens han fet creure, per exemple, per motius estètics, que totes les pomes siguin iguals i vermelles. Això no és la realitat. Als pagesos, si tenen fruita que no arriba el calibre, molt sovint no els la compren.
Quina és la tasca del projecte Pont Alimentari?
Som una entitat molt petitona i molt pràctica. Vam néixer al 2015 per visibilitzar que s’està llençant menjar que està en bon estat només per criteris comercials o estètics, i que això té un cost i que aquests aliments es podien aprofitar. I també es tractava de visibilitzar que això és escandalós, quan hi ha gent que no li arriba per alimentar-se adequadament. Per tant, hem tocat dues vessants: la social-econòmica i la mediambiental. I hem fet una xarxa d’aprofitament alimentari, signant convenis de col·laboració amb empreses o cadenes d’alimentació (per exemple, Caprabo o Bon Preu) i també amb entitats socials que atenen persones vulnerables, com ara Càritas o Creu Roja.
Quants aliments no s’han perdut?
L’any passat, una mica més de 988.000 quilos d’aliments frescos i secs. I unes 12.000 racions de menjar cuinat que provenen d’empreses de restauració col·lectiva i càterings (hospitals, residències, escoles…).
El que fan pot ser una solució contra els desequilibris socials?
No, no del tot. Servim per posar sobre la taula que el nostre sistema genera malbaratament alimentari i que això és un problema. El nostre objectiu no és anar aprofitant i aprofitant, el nostre objectiu és canviar el model que tenim ara perquè és insostenible, i que el que cal és consumir productes de proximitat i de temporada. Fent aquesta acció pràctica rebaixem el CO2? Sí. Però no som una solució a la pobresa, el que fem no és res més que un pedaç en la lluita contra els desequilibris econòmics.
{{ comment.text }}