VIATGE AL FONS DE LA COVID
Marc López Camp, de 37 anys, treballa a l’assessoria Àgora i és el president de PIMEC Joves Empresaris del Vallès Oriental. Els consultors legals han estat un dels col·lectius amb més feina durant la coronacrisi.
Com els ha canviat la vida en el despatx la Covid-19?
Ha estat un cop dur. Per a nosaltres, ha estat una època amb un volum de feina desmesurat, pel volum de canvis legals d’aquests mesos –que ha estat abismal– i perquè això es traduïa també en moltes consultes dels clients. Sumeu-li també que érem a casa pel confinament… El daltabaix ha estat important. Ha estat una època de molta i molta intensitat, però la resposta de la gent que treballa a Àgora ha estat excepcional. Penso que hem respost prou bé als nostres clients.
Com es fa d’assessor quan moltes normatives legals canviaven d’un dia per un altre?
Hi havia vegades que teníem informació prèvia que sortia publicada als mitjans de comunicació, però l’havies d’agafar amb pinces perquè no deixaven de ser esborranys. D’allò que es deia i al que finalment era, canviaven coses. Al sector, però, tenim fonts que ens proporcionen criteris i ens ajuden a prendre decisions. Els reials decrets que van anar sortint tenien molts matisos i, a més, s’havien d’aplicar a empreses molt diferents, amb casuístiques molt diverses. La inseguretat jurídica d’aquests mesos ha estat molt elevada, però tampoc no culpem cap govern, encara que segurament les coses sempre es poden fer millor, perquè la situació ha sobrepassat tothom en tots els aspectes. En un estat d’alarma no podem pensar que tot serà perfecte o que la feina ens vindrà neta i impecable. Ens ha tocat ser prudents.
Qui suporta més sobre les seves esquenes la coronacrisi: assalariats, autònoms o empresaris?
Jo no en tinc gaire dubte: els professionals sanitaris. Ells són els que s’estan jugant la vida.
És clar, però en termes econòmics?
Penso que els més indefensos han estat les empreses, i aquí també incloc els autònoms. Al final, la gran majoria d’ajuts s’han anat aplicant, però no oblidem que els empresaris o les empresàries són el nexe entre les mesures governamentals i els treballadors. Ells són sempre els que reben. Gràcies als ERTO, les empreses han pogut ajustar-se en matèria laboral, però no oblidem que al darrere també hi ha contractes de lloguer, préstecs que has de retornar, projectes que s’aturen, comandes que s’anul·len…
Quina percepció tenen sobre l’evolució dels ERTO? Es van aixecant? Continuen si fa no fa?
Justament aquesta setmana és previst que es conegui com es prorroguen els ERTO, que caduquen el dia 30. Els ERTO s’han mantingut, però s’ha reincorporat molta plantilla. I els ERTO no s’han anul·lat per la inseguretat del “què passarà…” Hi ha clients que tenen moltes coses aturades: inversions, comandes, etc. Si hi ha una pròrroga dels ERTO, hi haurà moltes empreses que en sortiran perquè a hores d’ara ja no té cap sentit si pots tenir a tothom treballant. Molts sectors continuaran encara tocats.
Quan encara no s’havien de tret de sobre la crisi financera del 2008, als joves empresaris els ha caigut la coronacrisi. Decebedor, oi?
Sí i no.
Per què?
La crisi del 2008-2013 va ser una crisi estructural. La crisi d’ara és sanitària, en primer lloc, i de tot els sistema. En qualsevol crisi, tothom hi surt perjudicat. I no només els joves, també les persones d’edat més avançada, com ara la gent de més de 50 anys que perd la feina. Però des del juliol, moltíssim, i des de setembre, d’una forma espectacular, molts joves estan llençant projectes d’empresa pensats o preparats durant el confinament. Que gent jove tiri endavant projectes, molts amb base digital, dona molta alegria. Tenim joves amb iniciativa i amb ganes de treballar pel seu compte. Tota crisi obre oportunitats i hi ha gent que les sap aprofitar.
Marc López Camp, director executiu d’Àgora / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}