VIATGE AL FONS DE LA COVID
Mariano Fernández, de 79 anys, dirigeix la Universitat Popular de Granollers (UPG) i ha estat professor de filosofia a Agramunt, Sabadell i Granollers. A l’institut Antoni Cumella va fer classe durant 22 anys.
Què és un filòsof?
[Riu de tot cor] En primer lloc, s’ha de diferenciar el professor de filosofia del filòsof. Es té la idea que el filòsof és el pensador creatiu que dona una visió original de la realitat. Tothom podem filosofar, però la categoria de filòsof seria per als qui tenen un sistema i una concepció harmònica del món. Són els que pensen i van una mica més enllà del coneixement habitual, fins i tot més enllà del coneixement científic. No és que superin el coneixement científic, però es distancien més de la realitat.
Què diria Aristòtil de la Covid?
Aristòtil justament era un filòsof que dominava la biologia. Crec que tindria molt clar que es tracta d’una malaltia o d’una mancança en els processos biològics. I ho faria d’una manera extraordinària perquè vivia un moment on predominava la visió mítica, tot el que passava era producte del destí o dels déus o de forces ocultes. Ell es dedicaria a l’observació i a l’anàlisi. I se m’acut un altre helenista, posterior a Aristòtil, que és Epicur. Ell es planteja molt el tema del dolor, el tema de la mort, el tema del patiment. Si fos ara, Epicur donaria receptes per superar la por. Ell pensa que el més gran patiment de la humanitat són les pors (por a la malaltia, por a la mort, por als déus) i ell buscaria receptes contra la por.
I els filòsofs contemporanis?
És curiós que molts filòsofs de renom s’han llançat a opinar i a dir la seva. Al maig el pensador basc Daniel Innerarity va treure un llibre, però és que també van aparèixer traduccions de Slavoj Zizek, ha intervingut Victòria Camps i es tradueixen articles de Bernard-Henri Lévy o Byung-Chulo Han, que és un dels filòsofs més de moda. Tothom s’hi llença, fins i tot el peculiar Michel Houellebecq.
Per què és curiós?
El filòsof Hegel parlava de l’òliba de Minerva, que surt a treballar al capvespre, quan s’acaba el dia. O sigui, quan els fets han passat, quan tot ha reposat, l’òliba –el símbol de la saviesa– surt de caça. No sé fins a quin punt els filòsofs que estan publicant han deixat reposar les coses per fer reflexió filosòfica.
És massa d’hora per filosofar?
La diferència entre ciència i filosofia és que la ciència treballa la immediatesa dels fets, de les dades, de les observacions. La reflexió filosòfica intenta buscar causes més transcendents, interpretacions més definitives. Però és la meva impressió.
Tornem a Epicur, la por és un dels fantasmes desfermats en aquesta pandèmia?
Evidentment. I tenim motius per tenir por, però hi ha una cosa lamentable des del meu punt de vista: tenir por per interès econòmic. És a dir, tenir prudència està molt bé, però la por crea un estat d’ànim en les persones per vendre-li allò que es vulgui. I n’hi ha, de por, provocada des de fora, des dels mitjans de comunicació, des dels interessos econòmics.
Si la por és sentiment, tendim a una societat més sentimental més que no pas racional?
Això en el fons són els negacionistes. D’una banda, els defensors de la ciència, de la vacuna, pretesament positivistes, tot i que potser hi havia al darrere algun element d’autoritarisme. I de l’altra banda, els negacionistes, que es basen en emocions, sense arguments objectius, fent servir les fake news, i que es basen en la por.
Filosòficament es pot treure res d’interessant d’aquesta pandèmia?
Filosòficament, socialment, econòmicament… és clar que se’n poden treure conclusions. Per exemple, tots hem constatat la solidaritat, com la dels sanitaris i altres voluntaris. Si algú tenia perduda l’esperança en la humanitat, hi ha un col·lectiu que ens ha fet revaloritzar aqueta societat estrafolària i corrompuda que ens està tocant viure.
{{ comment.text }}