ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Martí i Bru són pare i fill. Martí, de 67 anys, és el director general de la Fundació Obra Tutelar Agrària, i Bru, de 31 anys, és enginyer agrícola i responsable tècnic de les colònies agràries de l’entitat.
A què es dedica la Fundació Obra Tutelar Agrària?
[Martí Berini] Originàriament ens dedicàvem a la tutela, al benestar i a l’acollida de menors, però ara aquests objectius s’han ampliat a qualsevol persona necessitada d’acolliment o de tutela. S’intenta que totes les persones que passen per les nostres mantinguin una educació per tenir una sortida agrària.
Vostès són a punt de fer 100 anys, només els en falten 4. Això vol dir que aquesta barreja de món agrari i educació social funciona.
[M.B.] I tant que funciona. El que passa és que no és tan fàcil com sembla. El 1928 hi havia els famosos trinxeraires que corrien pels carrers de Barcelona, que no eren altra cosa que adolescents desemparats. El fundador de la nostra entitat, el doctor Ramon Albó, era mercedari, o sigui, voluntari de presons. A la presó de Barcelona que hi havia al Raval, hi havia una sala que li deien la gàbia dels micos. Allà dins engarjolaven tots els nois o infants condemnats per robar una poma o qualsevol altra animalada. Albó i la seva dona, Maria Ferrer, es van dedicar a tirar endavant projectes per ajudar tots aquests nois, a més de nenes, mares solteres i tots aquelles persones necessitades d’una tutela. Albó era partidari de treure’ls d’allò que s’anomenaven correccionals. Pensava que, més que no pas reixes i barrots, el que calia era vida al camp. Per tant, salut, aire pur, bons aliments i acompanyament d’educadors a les colònies agrícoles que va crear.
La primera colònia agrícola que va obrir Albó és la de Santa Maria de Vallès, a Lliçà de Vall, oi?
[M.B.] Exactament, la va crear el 1929. Va comprar-li aquesta finca a l’Ignasi Agustí, l’escriptor que va fer La saga dels Rius. La família Agustí havia viscut en aquesta finca.
Quantes colònies tenen en marxa?
[M.B.] Dues: aquesta de Santa Maria del Vallès, a Lliçà de Vall, i la de Santa Maria de Gimanells, a tocar del poble de Gimanells.
Què és el que conreen?
[Bru Berini] A Santa Maria de Vallès, conreem sobretot productes a l’horta per la proximitat a grans ciutats com Sabadell, Terrassa, Granollers i fins i tot Barcelona. Són productes que s’adapten bé als nostres camps, com la mongeta del ganxet amb denominació d’origen, carbasses, patates, cebes, melons i síndries. I al que no és horta plantem cereal, com blats i ordis.
I a Gimenells?
[B.B.] És una extensió molt més gran i està dedicada sobretot a cereals, com ara ordi per fer cerveses, blat de moro per treure midons. També tenim una superfície de nogueres i venem nous senceres i pelades a particulars i a empreses.
Què els semblen les reivindicacions pageses d’aquests dies?
[B.B.] Ens interessa molt que els consumidors coneguin d’on venen els productes agraris, quin és el seu origen i que se sàpiga quin preu ens paguen. Sorprèn que sigui més rendible comprar pel món que no pas a quilòmetre zero. Si això no es corregeix, sembla que el món agrícola estarà condemnat a desaparèixer. I que tampoc no es pot competir contra formes de produir o contra manipulacions d’aliments que aquí són del tot il·legals i estan prohibits.
També els costa aconseguir preus justos i que surtin les misses?
[B.B.] Molt, costa moltíssim. Ens tornen a comprar barat i els costs no paren d’augmentar. I que també venim d’una sequera molt forta.
Les darreres pluges estan corregint la sequera?
[B.B.] Aquest any fa bona pinta, però també perquè les temperatures ens estan respectant. Crec que les produccions seran molt bones. Ho veurem d’aquí a quatre dies.
{{ comment.text }}