ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Martí Oliveras, de 27 anys, s’autodefineix com a “tocat per la saligarda”, el vent local de la Garriga. És un dels homes del temps de RAC1 i Ràdio Silenci i fa el podcast Racons de Catalunya.
Engeguem aquesta nova sèrie d’entrevistes d’Anatomia d’un canvi de clima amb un geògraf com vostè, que, a més, fa d’home del temps. És encertat?
Està bé el punt de vista des de la geografia, pel coneixement del territori, i aplicat a la meteorologia. Però també serà interessant que parleu amb físics i amb gent de planificació urbanística.
Què va passar fa dos caps de setmana amb la tempesta violenta que va caure al voltant de la Garriga?
En aquell moment hi havia molta humitat i molta calor acumulada de tot el dia, i va baixar una tempesta del Montseny. Això no acostuma a passar, aquest component de nord. Venia de la banda de Taradell i Seva i el Montseny no va fer de barrera. Al contrari, el va superar. Normalment, sempre que baixen fortes a casa, a la Garriga, ens venen des de Moià i Centelles i s’escolen pel Bertí i la vall del Congost. Llavors no ho va fer. I també va ser sorprenent tanta ràbia. Va picar més fort del normal.
Té a veure amb el canvi climàtic?
No del tot. Es pot relacionar que la persistència d’altes temperatures amb entrades d’aire fred provoquin pedra i calamarsa? Sí. Que aquestes temperatures tan altes tenen a veure amb l’escalfament global? També. Però no hi ha una relació directa. Va ser una tempesta d’estiu com n’hem tingut fa 20, 30 o 50 anys. Ara bé, arreu de Catalunya estem tenint calamarsades. Sense un mar tan calent, sense temperatures tan altes durant tants mesos, les tempestes, en arribar, no tindrien tanta mala llet, parlant una mica malament.
Exagerem massa atribuint-ho tot al canvi climàtic?
És clar que hi ha un problema i que com abans ens hi posem, abans el solucionarem. No cal ser catastrofistes ni dramàtics, però sí que ens hi haurem d’adaptar. Si és difícil revertir la situació d’onades de calor o pluges torrencials i el territori no està prou adaptat i planificat, doncs caldrà fer-ho. Però no arribarem gaire lluny si anem posant pedaços: ara arreglem un soterrani aquí, ara aixequem un pont que ha caigut allà… La visió ha de ser més a llarg termini. La majoria d’episodis violents dels últims anys es poden atribuir a l’escalfament global. Ara, tampoc no es pot penjar l’etiqueta d’emergència climàtica a tort i a dret. Si estudies estadístiques històriques, fa anys també passaven coses. El 2007, a Catalunya, hi va haver una sequera com la d’ara o més.
Aquesta tardor i hivern seran complicats?
En general, a més temperatura, hi ha més evaporació i, per tant, el mar genera nuvolades convectives que després poden convertir-se en pluges torrencials. Però això també s’ha de combinar amb les entrades d’aire fred, que són les que desencadenen les DANA o les gotes fredes. L’escenari el tenim. On passarà? Això ja és més difícil de clavar. Però tal com ha anat l’estiu, em sembla que a la tardor hi haurà episodis complicats.
En què consisteix la saligarda, el vent del seu poble?
És un vent catabàtic que es produeix per la diferència d’alçada entre dues planes, la de Vic i la del Vallès. Al congost entre el Bertí i el Montseny, la boira de Vic perd humitat a l’alçada de Balenyà i es transforma en un corrent i s’escola cap a la vall. Té a veure amb l’orografia, amb la muntanya, el congost es va estrenyent, es va estrenyent… i a partir del Pinós i Aiguafreda, aquest vent comença a agafar embranzida. Els avis de Tagamanent i Figaró en diuen el vent de Dalt i a la Garriga es diu la saligarda. Gràficament, és la caiguda d’una pilota d’un cingle cap a la plana i amb condicions d’humitat, en aquest cas la boira osonenca, es forma un vent fred.
{{ comment.text }}