Com porta el fet de ser candidata a Vallesana de l’Any 2011?
Com un honor i una empenta a tot un equip. Reconeixements així van molt bé perquè ajuden i ens serveixen per donar imatge i credibilitat.
Com va començar Apindep?
Érem dues mares de Santa Eulàlia que ens vam trobar quan el nostre fill entrava a l’escola i tot havia de ser molt bonic. Sobre el paper molt bé, però la realitat no era així.
I després d’aquell principi què va passar?
Vam sortir a EL 9 NOU i a partir d’aquí van sortir dues mares més amb qui, finalment, vam crear l’associació. Per ajuntar-nos i fer força.
Les necessitats personals fan sorgir projectes socials col•lectius?
Aquest ho és: famílies que ens ajuntem i ens associem. En principi, per crear recursos: no hi ha recursos a l’escola, doncs n’hi posem; no hi ha transport adaptat, doncs aconseguim que el Consell Comarcal i empreses ens ajudin per comprar un vehicle; no hi ha teràpies, doncs fem un centre terapèutic.
I així van anar creixent…
Quan ens en vam adonar, els nens ja havien crescut i teníem una associació que funcionava com a una empresa i, a més dels nostres, ateníem discapacitats que ens derivaven des de serveis socials. I vam passar d’associació a empresa social.
Les lleis els van acompanyar?
Les lleis van millorar molt, però els nostres fills seguien sense sortida. La realitat administrativa era la que era. I vam començar a generar projectes i crear plans pilots.
I ara què fan?
Hem creat la cooperativa Apindep Ronçana, formada pels propis nois. N’atenem més de cent. De moment, abastem tot el cicle vital d’aquestes persones fins als trenta anys.
Quines feines concretes?
Acolliment a les famílies, suport terapèutic, suport administratiu, convenis de suport per tenir més hores de vetllador, creació de noves lleis o rectificació d’algunes.
Han aconseguit canviar alguna llei?
Un exemple: per l’adquisició d’un vehicle per a conductors discapacitats pagava un IVA del 4% i, en canvi, un vehicle per als nostres fills, que mai no podran conduir, pagava un 18%. Vam aconseguir canviar-ho i ara es paga un 4%.
Funciona bé la inserció laboral dels seus discapacitats a les empreses?
Ara treballem pel que en diem la motxilla. Perquè les empreses puguin tenir uns ajuts especials si agafen segons quin discapacitat i no hagin de pagar Seguretat Social i els bonifiquin el 50% del salari mínim.
I els que no poden entrar al món laboral, què?
Uns els tenim al Centre Ocupacional fent feina no productiva: hortes socials… Altres fan ludoteca a les residències d’avis amb la gent més gran. Ho fan com poden però sense cap problema!
Fan altres activitats a la Cooperativa?
Activitats sostenibles com una línia de reciclatge d’oli domèstic, amb procés formatiu inclòs. Ara ho farem amb Mango, que ho han posat com un valor afegit per a l’empresa. Fem clauers, fem postals de Nadal per a empreses, per exemple per a Figueras, de Lliçà d’Amunt.
Li sembla bé que entitats com la que vostè presideix facin feines que potser hauria de fer l’Estat?
És necessària la solidaritat obligatòria de les administracions, però nosaltres donem proximitat i creiem que la col•laboració pública i privada és una forma de tenir continuïtat. L’administració ja sabem com funciona… I en canvi nosaltres, des de la vora, contractem gent de per aquí o anem d’acord amb els serveis socials de la comarca…
Com els afecten les retallades?
Ens han tocat. Però continuen treballant les 19 persones que tenim contractades, tot i que ens deuen més de 150.000 euros. I això són salaris que hem avançat i que ens hem menjat del fons que encara teníem.
