QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

Més de 80 comerços i oficines s’han convertit en habitatges a Granollers

La reconversió s’ha donat especialment al centre i als barris de Sant Miquel i Granollers Nord

Un total de 82 locals comercials i oficines de Granollers s’han reconvertit en habitatges en els darrers dos anys i mig, del febrer del 2019 al setembre d’aquest any, des que es van aprovar modificacions en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per incentivar aquesta transformació.

Els sectors on més reconversions hi ha hagut han estat el barri de Sant Miquel, amb 20 locals transformats, Granollers Nord, amb 19, i el centre, amb 17.

A la resta de barris, el nombre de canvis ha estat molt inferior. A Sota el Camí Ral n’hi han hagut 8 i a Tres Torres, 4.

A Granollers Nord i Sant Miquel, en la majoria dels casos, 33 de 39, eren locals comercials en planta baixa en desús, mentre que al centre, la proporció s’ha invertit, amb 13 de 17 en plantes pis. La raó és la diferent tipologia de locals en un i altre lloc.

Mentre que al centre hi ha més oficines situades en plantes pis, als barris predominen els locals comercials en planta baixa.

Per anys, les dades que ha facilitat l’Ajuntament, indiquen que la majoria dels canvis, prop de la meitat (39), es van produir l’any 2020, el primer any de la pandèmia, mentre que l’any següent, el 2021, es van reduir sensiblement (21 canvis). Aquest any 2022, fins al setembre, s’havien fet nou reconversions.

Flexibilitat en les places d’aparcament

Els canvis urbanístics que van propiciar aquestes transformacions de locals comercials i oficines en habitatge van ser una flexibilització de les normes urbanístiques pel que fa al requeriment de nombre de places d’aparcament exigibles per cada habitatge en actuacions de reforma, ampliació o canvis d’ús en els edificis.

També més flexibilitat en el requeriment de places d’aparcament exigibles per raons especials de la parcel·la o l’edificació, o la supressió de l’obligació de reserva de places quan no és possible l’accés de vehicles o pel grau de protecció de l’edificació o del subsol on s’actua.

Fonts municipals han explicat a EL 9 NOU que s’ha constatat un increment de les peticions de llicències per a la rehabilitació d’edificis i canvis d’ús a habitatge, ja sigui de locals en desús en planta baixa o plantes pis, que fins ara estaven ocupades per oficines.

Alguns dels exemples de reconversió es troben al carrer Bartomeu Brufalt, a Granollers Nord; l’edifici Pous, a la plaça Pau Casals; la casa Clapés, a la plaça de la Porxada, o Ca la Paulina, a la plaça de les Olles, la reforma de la qual està en marxa per fer-hi un local comercial i habitatges.

“Els canvis han estat molt generalitzats a tot el nucli urbà, però especialment al centre i en alguns barris, com Sant Miquel o Granollers Nord. I continuem rebent sol·licituds. Creiem que el canvi de les normes urbanístiques va ajudar a fer que es tornessin a ocupar espais que havien quedat en desús., diu la regidora d’Urbanisme, Gemma Giménez.

I apuntava que s’ha impulsat la reforma d’edificis emblemàtics. “Les dades demostren que han servit per desencallar i esperonar la reforma d’edificis històrics, com ara la Casa Clapés, a la Porxada.” En aquest sentit, també és destacable la reforma de l’edifici situat entre la plaça de l’Església, la Porxada i el carrer Barcelona.

“El resultat ens referma en la convicció que els canvis van ser positius i han ajudat a donar vida a locals desocupats, d’una banda i a aprofitar al màxim aquests espais ja construïts que havia perdut la ciutat i atendre, al mateix temps, una demanda que existia”, remarca Giménez.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 103 persones.