Bernardin Banituze, de 39 anys, és un dels capellans originaris de Ruanda que estan al bisbat de Vic. Ell hi va arribar l’any 2011 essent ja capellà perquè va ser ordenat l’any 2004 a la catedral de Kigali, la capital ruandesa. Després de passar unes setmanes per les parròquies de Santa Margarida de Montbui, a l’Anoia, i Artés i Avinyó, al Bages, es va instal·lar a la rectoria de Figaró. Quan hi va arribar, ja entenia el català i el començava a parlar. “En vaig aprendre ràpid. Em va anar molt bé una pàgina web de la Generalitat que t’ajuda amb l’entonació i a entendre les paraules”, explica aquest capellà, que ja parlava francès i anglès, entre altres idiomes.
Banituze és vicari a la parròquia de Figaró, on té fixada la residència. També a la d’Aiguafreda i Sant Martí de Centelles i Hostalets de Balenyà, a Osona, ajudant Joan Carles Serra, que n’és el rector. “M’ho va demanar el meu bisbe [el de Kigali, a Ruanda] perquè hi ha aquest acord entre els bisbats”. La relació entre el bisbat de Vic i aquest país de la zona dels grans llacs, a l’Àfrica, ve de lluny. Des dels anys seixanta, diversos capellans del bisbat de Vic van viure a Ruanda, on van fer tasques d’evangelització i d’obertura de noves parròquies. Passats els anys, la situació ha canviat. “Ara ho necessita el bisbat de Vic perquè els mossens són grans i els cal ajuda”. A banda, els capellans de Ruanda aprofiten la seva estada a Catalunya per formar-se. En el cas de Banituze ha cursat a distància un màster de Direcció d’Empreses de la Universitat de Granada i ara n’està acabant un altre en una universitat d’Holanda. Va ser el bisbat de Kigali qui li va demanar que fes aquesta formació específica en gestió econòmica. Des d’aquí, també ha seguit treballant per l’ONG Tiberias Iniciatives for Children, que ell va fundar i que ajuda infants amb discapacitats.
Aquest capellà assegura que s’ha sentit “molt acollit” a Figaró. “És un poble petit on la gent es coneix molt. Els veïns m’han ajudat a integrar-me”. Admet que, en principi, li va sorprendre que “hi havia poca gent a missa”. També que “la majoria són grans”. “Hi ha pocs joves”, diu. En el seu procés d’integració, l’ha ajudat tant la gent que està vinculada amb la parròquia com aquells qui ha anat coneixent a partir de la seva implicació en festes com la de Reis o la Festa del Pi. “Això m’ha permès entrar en contacte amb gent jove que no va a missa. La meva vocació és fer visible la cara de Déu al poble”.
Banituze sap que la seva estada a Figaró i al Bisbat de Vic té data de caducitat. “Sé que no estaré aquí sempre”. En qualsevol moment, pot ser reclamat pel bisbe per tornar a Ruanda, on viuen tres dels seus quatre germans. La seva estada a Catalunya li haurà permès “conèixer la cultura mediterrània, que és on va viure Jesús” entenent millor la Bíblia. “Allà no havia vist mai una vinya”, posa d’exemple.
{{ comment.text }}