Al voltant de mig miler d’establiments comercials del Vallès Oriental col·laboren activament amb el programa de Voluntariat per la Llengua que impulsa el Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental per promoure l’ús del català en l’àmbit comercial. Tot i que en els darrers anys la feina del consorci no ha pogut evitar l’impacte de la covid, la iniciativa continua sent un dels puntals del CNL en un context de retrocés de l’ús del català.
Els comerços adherits signen un compromís d’atendre els clients en català. “Els donem un adhesiu que posen a l’aparador i qualsevol aprenent de català o alumne dels cursos que fem i que vol practicar la llengua sap que en aquell establiment l’atendran en català”, explica la coordinadora d’Assessorament i Dinamització del CNL del Vallès Oriental, Núria Sala.
La darrera estadística prèvia a la crisi indicava que hi havia 550 establiments adherits, dels quals 104 a Sant Celoni i 97 a Cardedeu. Seguien Montornès (73), Granollers (61), Parets (58), Canovelles (47), Mollet (45) i Caldes (32). La renovació del compromís amb el programa es fa cada dos anys i la pandèmia ha tingut un impacte. “Amb la pandèmia no hem pogut fer activitat presencial i moltes de les renovacions que tocava fer no s’han fet. Per això, en la memòria de l’any 2020 es detecta una davallada, però sempre ens movem en la xifra de mig miler”, diu Sala.
Una altra col·laboració del món comercial és el projecte “I tu jugues en català?”, en què participen entre el 80% i el 90% de les botigues de la comarca que venen joguines o jocs. “Han de tenir jocs en català i mirar d’augmentar l’oferta any rere any. Els fem arribar un document amb tots els jocs i joguines que tenim al nostre catàleg i ells marquen quin tenen a la botiga. Així, si algú vol saber on pot trobar jocs en català ho pot veure.”
Amb els comerços, el consorci també impulsa concursos i jocs per promoure el català, com l’Endevina-la!, que es fa des del 2014 a la majoria de municipis. Els establiments col·laboradors mostren un cartell amb un jeroglífic i les persones que hi vulguin participar han d’escanejar un codi QR que obre el formulari de resposta per respondre. A més, a Sant Celoni s’ha posat en marxa L’enigmàtic, que, en comptes de jeroglífics, proposa enigmes. I a Granollers s’ha impulsat el Botigueja, que és similar, però, a més, prèviament, s’han enregistrat uns vídeos dels botiguers en què expliquen tres productes que tenen a la botiga sobre els quals es fan unes preguntes. I també fan el concurs A l’abril cada paraula val per mil, que consisteix a aparellar paraules que apareixen en uns cartells.
Un dels darrers establiments adherits al Voluntariat per la Llengua és Vistaòptica, de Mollet. I una de les que ja fa uns quants que hi és anys és la perruqueria Núria Mateu, de Granollers. “Trobo interessant la iniciativa i el fet que els alumnes dels cursos de català puguin venir i saben que poden practicar.” Admet, però, que no sempre es pot adreçar a tothom en català. “Jo sempre em dirigeixo en català a la gent que entra, però hi ha gent que no l’entén, tot i que fa molts any que viuen aquí i els contesto en castellà.”
Comerços aprenents
La darrera iniciativa del consorci són els anomenats Comerços aprenents, un programa pioner que s’està desenvolupant en 23 ciutats catalanes, entre les quals Granollers i Mollet. Es tracta d’un programa que vol garantir l’accés a l’aprenentatge de la llengua a les persones amb poc coneixement de català que treballen en establiments comercials per tal que puguin atendre els clients que els parlin en català.
El projecte consisteix en 10 visites presencials dels tècnics de normalització lingüística als llocs de treball de les persones que regenten els establiments comercials i que tenen poques opcions de seguir un curs de català per culpa del seu horari de feina. En les visites es treballen competències lingüístiques de cada treballador durant 15 minuts aproximadament. Partint del seu coneixement de català, s’adapten els continguts a les necessitats comunicatives de cada situació.
A Granollers, la tècnica del CNL Míriam Brunés ha posat en marxa el programa amb dos establiments comercials i es mostra molt satisfeta amb el resultat. “L’experiència és molt positiva. Quan a la gent li dones l’oportunitat d’aprendre respon molt bé. Com que coneixíem les botigues, les vam visitar, ho vam proposar, però encara és un pla pilot i ara el que cal és que els clients parlin en català, que jo diria que és el que costa més perquè si la gent que treballa a les botigues parla català i té interès per aprendre, cal que els clients els parlin en català encara que vegin que la persona que els atén no és una persona autòctona. I això és el que costa més. Per veure els fruits caldrà que passi un temps. Potser no n’hi ha prou amb les sessions de 15 minuts i caldrà continuar.”
Tot i la pandèmia, des del CNL asseguren que no s’ha detectat una davallada de l’interès per participar en els cursos de català i en els diferents programes que s’impulsen, tot i que admeten que hi ha molta feina per fer en la normalització de l’ús de la llengua.
“Nosaltres no hem copsat cap disminució; hi ha demanda i els cursos de català s’han mantingut en línia, però passa que, després, mires i veus que el cinema en català disminueix i l’educació ja sabem com està. Cal complicitats amb els ajuntaments, entitats i organismes i que tots anem a la una.. Perquè si nosaltres només som un bolet que estem pel català i la resta no ens ajuda…”, diu Núria Sala.
