18.06 Marchena aixeca la sessió fins aquest dimecres a les 10 del matí quan seguiran els interrogatoris.
18.05 Reflexió final: “Si estem avui aquí és perquè els que havien de fer política en el seu dia, no ho van fer. Els demano que tornin aquesta carpeta allà on no hauria d’haver sortit mai, que és a la política”.
18.02 “Tenia el convenciment que la celebració de l’1-O no era i no és un il·lícit penal perquè des de 2005 no existeix al codi penal”, diu Romeva que, a més, recorda que no hi havia cap raó per pensar que hi hauria violència. També diu que com allò que han fet és lícit, va decidir no marxar de l’Estat.
18.00 Després de l’1-O, “vam reiterar la petició d’obrir un procés de diàleg amb el govern de l’Estat”. Romeva explica que hi va haver diversos intents de mediació amb gent de l’Estat i de fora. “El problema va ser el de sempre. Quan aquests intentaven trucar a la porta del govern espanyol, la resposta va ser ‘no”. I afegeix que amb la declaració política d’independència del 27 d’octubre, era una nova crida al diàleg.
17.55 Van den Eynde demana l’exhibició de dos vídeos d’una roda de premsa de Romeva que ha presentat aquest matí. Manuel Marchena considera impertinent processalment la projecció del vídeo que “no és determinant per l’objecte” del judici. Romeva explica que là va lamentar la violència i que l’ús de la violència era un problema per Europa perquè afecta la “línia de flotació” de la idea d’Europa basada en drets i llibertats.
17.51 “Va veure violència”, li demana l’advocat. “Sí. Vaig veure violència. La que van exercir les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Mai per part de la ciutadania”, respon Romeva que considera que aquesta “no és la forma de treballar d’una policia democràtica en un país democràtic”. Per part de la ciutadania, “hi havia determinació cívica i pacífica per votar que era el seu dret”. També de “resistència pacífica” davant de les forces de seguretat de l’Estat. Ho descriu com “una taca greu” de la història democràtica d’Espanya.
17.49. Sobre la crida a la mobilització de l’1-O, afirma que es va fer des del govern i que aquesta “no va ser partidista”. També recorda que hi havia el compromís de respectar el resultat “fos quin fos” com “no pot ser de cap altra forma”. També diu que l’1-O va votar sense problemes i que la situació era de “certa normalitat” perquè ja hi havia preocupació per les intervencions que hi havia hagut en altres punts.
17.44 Sobre els visitants del Diplocat, Romeva explica que aquestes persones es reunien amb tots els agents de la societat, no només amb els independentistes. “L’objectiu era que coneguessin la realitat catalana en tota la seva pluralitat. No veig aquí cap il·lícit penal, ni en el fet ni en la despesa”. L’advocat de la defensa també li demana sobre el registre de catalans a l’exterior o sobre les delegacions de la Generalitat a l’exterior. “Actuaven de connector amb els catalans que viuen fora i servien per connectar amb els actors que volguessin contactar amb el govern de la Generalitat”. Recorda que totes les seves despeses estaven “escrupolosament escrutades” des de la Generalitat. “Totes les despeses, fins on jo sé, s’enquadren en la legalitat”.
17.39 Despeses lligades amb el referèndum. “No he vist ni una sola acció feta pel departament que sigui constitutiva de delicte i si no ho eren com es pot dir que hi ha malversació en unes despeses que són legals i que es fan d’acord amb les competències del Departament. La majoria de coses on ens diuen que hi ha un mal ús dels recursos públics són per xerrades, conferències… Com pot ser il·lícit fer una xerrada al Parlament europeu?”, ha demanat en veu alta. També ha relatat una acció de lobby que es va fer als Estats Units. “Tothom sap que per poder tenir contactes i teixir xarxa cal contactar amb els lobbys. És lícit per fer fer la feina. I va ser totalment transparent, per això es coneix”.
17.37 “Si fer un referèndum no és delicte perquè l’havíem de desconvocar si el dret a votar està recollit a tota democràcia?”, s’ha preguntat Romeva.
17.35 “No tenia cap raó per pensar que l’1-O la situació hauria de ser diferent de la d’altres vegades”, diu en referència a la prèvia de la data de celebració del referèndum. I recorda que també va insistir que calia el diàleg amb l’Estat. “Tots els passos que fèiem eren públics i així no és possible preparar una insurrecció popular. Constantment ens vam trobar amb cadires buides, portes tancades i telèfons tancats”.
17.33 Sobre el document Enfocats. “Si el powerpoint -el que es va trobar en la documentació de Josep Maria Jové- és la base de l’acusació aquesta és molt fràgil. Jo no coneixia el seu contingut fins que em va arribar a través de la causa”.
17.29 “Manifestar-se no és alçar-se. En absolut allò va ser un alçament. La protesta sempre s’ha de fer per mitjans pacífics i mai fent ús d’armes com se’ns diu. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil”, diu Romeva en referència a les mobilitzacions del 20 de setembre de 2017. També recorda que a Madrid també hi va haver manifestacions de gent que no eren independentistes però no veien bé els escorcolls. Sobre els vehicles de la Guàrdia Civil danyats: “No es pot fer servir aquest fet per condicionar la manifestació cívica i pacífica de milers de persones”.
17.27 Sobre els escorcolls del 20-S. “L’actuació em va semblar desproporcionada”, diu Romeva. Explica que la resposta sempre era la mateixa: “Davant de la repressió, no violència”. També diu que no el van avisar de l’escorcoll a la seu del seu departament.
17.22 Amb quin mètodes defensaven el dret de l’autodeterminació. Romeva parla de civisme, pacifisme, diàleg… com a vies per aconseguir-ho. També nega que es fes cap incitació a la violència. “Rotundament mai”, ha afirmat Romeva que ha posat sobre la taula un estudi que diu que el percentatge d’èxit per aconseguir l’autodeterminació, segons un estudi, és el doble fent servir la via pacífica enfront de la violenta. “No la defenso només per motius ideològics, la defenso també per motius pragmàtics”.
17.19 “El dret a l’autodeterminació és legal i legítim. Jo l’he defensat, sí. Però no és delicte”, comenta Romeva. També el defensaven altres organismes de l’Estat que defensaven una altra interpretaciíó i el limitaven a unes situacions molt concretes. Parlar-ne “és un tema que és un debat, no un delicte”, apunta Romeva.
17.18 Explicacions sobre el Diplocat. “Fa diplomàcia pública. No és res més”, explica Romeva que recorda que hi ha presents nombrosos agents com La Caixa o el Barça.
17.15 “Tenien clares les competències de la seva conselleria?”, pregunta Andreu Van den Eynde. “Absolutament”, diu Romeva que recorda que la Generalitat ha de fer activitat exterior amb les limitacions que estableix la normativa. “Demano, siusplau, que algú em digui quan el meu departament o quan la Generalitat va representar l’Estat, va signar un tractat internacional o va tramitar documentació que no li correspon”.
17.11 L’advocat li demana per la seva feina al govern. “És la primera vegada que es crea un departament per coordinar l’activitat exterior”, diu. A la conselleria, hi havia tres àrees com la de relació amb altres administracions. En aquest sentit, lamenta que mai es van fer reunions de caràcter bilateral amb membres del govern espanyol perquè “sempre ho van rebutjar”. També hi havia la part dedicada a les relacions internacionals de diversos àmbits i nivells. Finalment, hi havia l’àrea relacionada amb bon govern: processos participatius o contractació pública.
Romeva durant la declaració
17.05. Sobre les eleccions del 2015, Romeva diu que són la prova que els actors polítics van fer allò que s’esperava d’ells: escoltar la ciutadania, afirma Romeva que recorda que el 80% a Catalunya és partidària d’un referèndum.
17.04 Romeva diu que el 9-N demostra la “determinació cívica” de la ciutadania de Catalunya per expressar-se i per arribar a acord. “És una realitat que s’ha d’afrontar. No desapareixerà per molt que incomodi a alguns”.
17.01 “El diàleg constitucional és una eina encaminada a reforçar la legitimitat de la Constitució. Aquelles constitucions més fortes són aquelles que s’han anat modificant. La Constitució espanyola porta 40 anys gairebé sense tocar cap coma. Quan estem en una situació de conflictivitat de legitimitats, cal negociar però negociar en un espai polític no en un judici penal”, diu.
16.58 “Per mi la clau de les nostres intencions té a veure amb el principi democràtic que, en termes de la Constitució Espanyola que no prohibeix en cap article el dret a l’autodeterminació poder aconseguir aquest dret d’una manera pactada”, diu Romeva que recorda una resolució judicial del Canadà que ho establia. “En termes de la Unió Europea, el principi democràtic i el d’igualtat, estan al mateix nivell. No més, però tampoc menys”.
16.55 Van den Eynde pregunta què es va fer des de Catalunya pel diàleg. Romeva respon que el procés, com ha dit Turull, sorgeix d’una petició del poble. “Aquest diàleg es va manifestar a partir d’aquest clam popular de fórmules molt diverses. Vam comptar un mínim de 20 intents formals per aconseguir aquest diàleg”. En aquest sentit, recorda unes paraules de Joan Herrera, que no és independentista, al Congrés dels Diputats
16.53 Sobre el diàleg. “Jo demanava assumir una realitat que, en aquell moment, era incòmode per a molts sectors de la societat. La carpeta catalana incomodava i jo ho vivia com a diputat al Parlament europeu. Per això quan ho reclamava ho feia perquè entenia que era la manera de canalitzar les relacions que s’havien trencat. Les relacions basades en la repressió són tòxiques i acostumen a fallar. Les acusacions no tenen en compte el més fonamental: com va afectar aquella sentència del Tribunal Constitucional. Si això no s’entén, no s’entén perquè ara hi ha 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya”.
16.50 “De cap manera hi ha hagut una animadversió cap a ningú en tot el procés”, explica Romeva.
16.46 Van den Eynde li demana on estava ell l’any 2012 on s’inicia la instrucció. “El punt d’inflexió no és 2012 sinó 2010. Fins aleshores, jo no vaig estar independentista. Jo estava federalista que és el que vaig defensar durant bona part de la meva vida política. Això em va passar a mi i va passar a molta gent. Té a veure amb la sentència de l’Estat que va emetre el Tribunal Constitucional que va emetre una sentència dramàtica perquè suposa una ruptura emocional profunda per a molta gent i que va generar que molta gent, entre aquests jo, tinguéssim la sensació que s’havia trencat alguna cosa, el pacte constitucional de 1978”, diu Romeva. “Vam entendre que, com a demòcrates i republicans, havíem de refer aquest pacte a través del diàleg”. afegeix.
16.42 Romeva es defineix com republicà, europeista i democràtica i agafant les paraules d’Oriol Junqueras està independentista. “Poso per sobre uns valors d’una circumstància temporal. Els qui defensem aquests valors estem avui al banc dels acusats i aquells que amenaces aquests valors seuen entre les acusacions i això hauria de preocupar als demòcrates”, apunta en referència a Vox.
16.37 “Sempre que m’he presentat a unes eleccions, els programes electorals han contemplat el dret a l’autodeterminació com una opció legítima. Sempre he entès el dret a l’autodeterminació com un dret que evoluciona. El ministeri fiscal diu que és un dret que se circumscriu a processos de descolonització però, en els darrers anys, ha anat evolucionant i ha aplicat altres suposits i això inclou aquells casos on s’ha intentat tot abans i això lliga molt amb el cas de Catalunya. No hi ha cap tractat internacional o europeu que prohibeixi el dret a l’autodeterminació. Tampoc en la legislació política”, diu Romeva que recorda que des de 1900 hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, la majoria en els darrers anys. D’aquests, una vintena s’han fet sense l’autorització de l’estat matriu. Per tant, “es pot defensar que això no és una utopia, que és una cosa possible i que no està prohibida”.
16.35 També repassa la seva vinculació política amb l’elecció l’any 2004 com a diputat al Parlament Europeu per ICV-EUiA i la tasca que hi va desenvolupar en diverses comissions lligades també a drets humans i democràcia. A partir de 2015 es vincula a la política catalana com a cap de llista de la coalició Junts pel Sí.
16.33 Amb les preguntes d’Andreu Van den Eynde, Romeva explica la seva experiència professional molt lligada a la cultura de pau i resolució de conflictes. Explica la seva tasca a Bòsnia durant la guerra dels Balcans. “Crec que la construcció de la pau és la millora manera de treballar la convivència”, comenta.
16.32 Inicia la seva declaració Raül Romeva. Diu que és un judici polític i lamenta no poder expressar-se en català amb traducció simultània. Anuncia que només respondrà les preguntes del seu advocat per coherència amb allò que ha fet durant la instrucció.
{{ comment.text }}