VIATGE AL FONS DE LA COVID
Miquel Gonzàlez, de 51 anys, era el titular de la farmàcia Can Coromines, a Sant Fost. El confinament els va enganxar just fent obres i el trasllat al seu nou establiment, la farmàcia Nova, 73, a la Garriga.
El confinament els va atrapar de mudances, oi?
Just fent el trasllat entre la farmàcia de Sant Fost i la Nova, 73 de la Garriga. Vam deixar Sant Fost just abans de l’estat d’alarma. El dilluns començava el confinament i el divendres l’havíem traspassat.
Déu n’hi do.
Sí, sí. I ens va agafar amb les obres pel mig. Vam obrir a la Garriga a mitjan juny, més o menys on som ara: no amb confinament total, però sí amb les restriccions.
Abans de l’estat d’alarma, a la farmàcia van percebre que passava alguna cosa amb el coronavirus?
A peu de carrer, no especialment. Hi havia una preocupació lògica de la gent, però no com ara. Avui coneixes casos concrets i el que li passa a gent propera. Que se’n parlava, sí, però la gent no s’imaginava el que vindria.
Hi ha farmacèutics que expliquen que clients de la comunitat xinesa no paraven de comprar mascaretes quan aquí se’n parlava molt poc, del coronavirus.
Jo també ho he sentit dels companys. Però és que a Sant Fost la comunitat xinesa és molt petita, gairebé inexistent. Jo no ho vaig viure en primera persona. Que començava a créixer la demanda de mascaretes i que costaven de trobar, això sí que ho vam patir.
La demanda de mascaretes es va disparar fins a esgotar-les?
És que en molts moments, entre el març i el maig, costava moltíssim trobar-ne. Moltíssim. Els proveïdors habituals no en tenien i havies de buscar alternatives a preu d’or. Vam vendre moltes mascaretes a preu de cost perquè ens semblava amoral o poc ètic fer-ho a aquells preus tan desmesurats. I les havies de servir perquè hi havia demanda però, almenys, sense carregar-hi res. Va ser aberrant aquella situació.
Quan es va estabilitzar la situació?
Cap a primers de juny els proveïdors es van normalitzar una mica. Els preus van començar a baixar perquè hi havia més subministrament. Els preus tornen a ser més normals, encara que segur que són més alts que abans de la Covid. Però, vaja, tot plegat és més raonable.
Els farmacèutics s’han sentit abandonats en aquesta pandèmia?
El sentiment general dels farmacèutics és que sovint ens hem assabentat de les coses per la premsa. I això és una mica trist. Les farmàcies som establiments sanitaris i formem part del sistema sanitari. Que som privats, sí, és cert. Però també hi ha hospitals privats. Per exemple, les famoses mascaretes de la Generalitat… Es va dir un divendres: “A partir de dilluns totes les farmàcies podran subministrar-les…” I el president del Col·legi de Farmacèutics: “Ei, que dilluns és impossible! Ni les tenim, ni les té tothom.”
Com viu ara la pandèmia a l’altra banda del taulell de la farmàcia?
La gent pregunta molt, molt i molt. S’informa molt, molt i molt sobre els tipus de mascaretes, quan les pot fer servir, quina protegeix més. Veu que la cosa va per llarg i s’informa més.
I no els demanen medicaments com ara el famós Remdesivir?
D’aquest concret, no. Sí que ens hem trobat que comencen a demanar-nos tests ràpids, que a les farmàcies no podem vendre, de moment.
Com creu que passarem la pandèmia?
Em sembla que és un virus amb el qual haurem de conviure temps. No serà blanc o negre, és clar. Però l’estiu que ve encara hi serem, no sé a quin nivell. M’agradaria que fos a un nivell més baix que ara, però encara hi serem. Com a mínim un any, segur.
Un any?
Com a mínim. Tant de bo no fos així, però sí. Això no marxa així com així.
{{ comment.text }}