VIATGE AL FONS DE LA COVID
Miquel Perea, de 47 anys, treballa d’infermer a l’Hospital de Sant Celoni. També és el coordinador territorial del Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona (COIB) per al Vallès Oriental, el Maresme i Osona.
Aquest dimecres 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Infermeria.
Sí, commemorem el naixement de la Florence Nightingale, que és tot un referent per a nosaltres i que es considera la mare de la infermeria moderna. Ella va posar les bases del que és avui la infermeria.
Un dels objectius d’aquest dia és el de trencar estereotips. Quins són?
Doncs que si només som ajudants dels metges, que si només ens dediquem a punxar… I no és això, no. Nosaltres treballem centrats en els pacients i per als pacients, per a les persones. Estem convençudes del lideratge de les infermeres perquè podem fer abordatge integral de la salut de les persones. Els països amb una ràtio més gran d’infermeres per habitants també tenen més salut. Està comprovat estadísticament. A Catalunya tenim un dèficit molt important d’infermeres. Molt. I ens caldrà un gran esforç per posar-nos a l’altura d’aquests països. Gairebé un 50% més!
Què caldria reivindicar per al sector de la infermeria?
Per començar, a les universitats catalanes falten més places per estudiar Infermeria. I també hi ha un abandonament de la professió perquè les condicions laborals són molt dures, amb sous baixos i estancats des de l’època de les retallades, i amb moltes dificultats per conciliar la vida laboral i la vida professional. A més, cal afegir el fenomen de la immigració dels darrers anys. Moltes infermeres formades a Catalunya han marxat a treballar a l’estranger perquè les condicions laborals d’allà són millors que les d’aquí.
En els mesos més durs de la pandèmia, els hospitals es queixaven que no trobaven infermeres tot i que en buscaven i n’oferien places.
És que no n’hi ha prou. És cert.
I com caldria solucionar-ho?
Cal augmentar el nombre d’estudiants que puguin fer infermeria, això és fonamental. Les carreres sanitàries en general tenen molta demanda, però és que no n’hi ha prou oferta, prou places. Augmentar l’oferta d’estudis universitaris és una decisió política. I això porta a una altra reivindicació: les infermeres no som allà on es prenen aquestes decisions. M’agradaria fer aquesta pregunta: “Quan veurem una consellera o ministra de Salut que sigui infermera?”
La Covid ha estat el repte professional més important que s’han trobat les infermeres?
Hi ha un abans i un després de la pandèmia. Absolutament. Ha estat un repte, tot sovint molt dolorós i molt complicat, però també hi ha algunes coses positives. La Covid ens ha fet veure la importància de la cura, del concepte de cuidar els malalts. Les infermeres són les professionals de la cura. I hem vist també com n’és d’important tenir cura de les persones quan arriba el final de la vida. Les persones som vulnerables i la mort forma part de la vida.
Hi haurà un abans i un després de la consideració pública de les infermeres?
La pandèmia ha ajudat a visibilitzar la tasca que fem. Concretem, per exemple, en les infermeres de geriatria a les residències: la seva feina ha estat incommensurable. N’hem vist que s’han tancat a les residències amb els seus usuaris perquè el virus no pogués entrar.
Quin és el futur de la professió?
Penso que caldrà cuidar més que mai les persones i, per això, crec que les infermeres hem de ser gestores integrals de les seves cures. I caldrà potenciar altres col·lectius sanitaris, com els dels auxiliars d’infermeria. Ara mateix estem fent molt bona feina junts, però hem d’augmentar les seves responsabilitats.
{{ comment.text }}