ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Miquel Ribot Bermejo, de 44 anys, és investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes-Centre Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC) i és el responsable tècnic de l’Urban River Lab, situat a la depuradora de Montornès.
Perdoneu la franquesa, però amb residus, com restes de poda, de cervesa o sacs de jute, estan fent filigranes per depurar l’aigua.
La veritat és que tenim projectes que estan funcionant molt bé. La idea és valoritzar residus de qualsevol mena, que ara es destrueixen, amb el cost econòmic i ambiental que implica, per donar-los una segona vida en la depuració de l’aigua.
Què els va inspirar per fer estructures amb sacs de cafè que serveixen per netejar l’aigua bruta?
Els sacs de cafè estan fets de fibra de coco o de jute. En les accions de restauració fluvial, per exemple, es fan servir molt estructures amb aquesta mena de materials, on es fixen plantes petites i s’ancoren a terra. L’empresa Cafès Novell, que és la que ha col·laborat amb nosaltres, té un excedent molt gran de sacs de cafè, que fins ara era un residu que acabava a la incineradora. Ara se li pot donar una altra vida.
Aquestes estructures amb els sacs i les plantes què li fan a l’aigua?
En aquests sacs i entre les arrels de plantes aquàtiques que s’hi fixen es desenvolupen comunitats microbianes, que són les que fan la feina. Aquests bacteris són els que sembla que tenen una capacitat de transformar o eliminar nutrients. Les plantes, doncs, estimulen i creen unes condicions idònies per al desenvolupament i l’equitat microbiana.
Quan parla de nutrients, en termes de contaminació, què vol dir?
Estem parlant de nitrogen i fòsfor i la matèria orgànica o carboni. Del que es tracta és d’eliminar nitrogen i fòsfor. I el nitrogen inorgànic bàsicament seria el nitrat o l’amoni.
I un cop depurada amb aquests sistemes, on va a parar l’aigua?
Es tracta l’aigua amb aquests sistemes abans de deixar-la anar als afluents que surten de les depuradores. Aquestes instal·lacions estan complint estrictament les normatives europees quan vessen l’aigua als rius. Però els topalls o llindars màxims de la legislació actual estan pensats més aviat per als rius del centre i el nord d’Europa, que tenen molt més cabal que no pas els nostres rius mediterranis, que tot sovint són secs durant l’estiu. Per tant, el nostre sistema pot tenir un impacte molt important en els esforços per recuperar els rius. Les depuradores catalanes estan fent una feina espectacular. Han fet i fan moltíssima feina.
Si no fos per les depuradores, tots aquests mesos de sequera intensa els rius vallesans estarien secs, oi?
Sí, absolutament. L’estiu passat, segons un estudi que es va fer, el 100% de l’aigua que corria per la conca de Besòs sortia de les depuradores. Si no fos per elles, tota la conca del Besòs estaria completament seca. Aquesta és la nostra realitat. I fins que no es van posar en marxa les depuradores, els rius eren clavegueres a cel obert. Les depuradores han fet una feina ingent i la qualitat dels nostres rius ha fet un salt sensacional. Ara caldrà adaptar-nos a les sequeres més extenses en temps que està portant el canvi climàtic.
Què és l’Urban River Lab?
És un laboratori que està situat a la depuradora de Montornès. És una infraestructura científica a l’aire lliure que té canals de 12 i de 35 metres i llacunes d’inundació.
I per a què serveix?
Per una banda, per intentar entendre els efectes que tenen els afluents de depuradora sobre els rius. Aquesta seria la recerca més bàsica. I per altra banda, un cop entenem què està passant intentem desenvolupar metodologies per millorar l’eficiència de les depuradores. Procurem complementar-les. Els nostres projectes es troben entre la depuradora i el riu per intentar afinar l’aigua abans no s’incorpori a la conca.
{{ comment.text }}