ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Mireia Banqué, de 38 anys, és llicenciada en Ciències Ambientals i coordina el projecte DeBosCat (Decaïment dels Boscos de Catalunya) al Centre Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
A què es dedica el CREAF?
Som un centre de recerca especialitzat en ecologia terrestre, és a dir, en tot el que té a veure amb boscos.
I vostè coordina el projecte de DeBosCat del CREAF.
Sí, ens interessa estudiar i fer el seguiment –per tant, poder obtenir dades– de la sequera a Catalunya. El projecte va néixer el 2010, tot i que les primeres dades fiables són del 2012. Després de la sequera del 2008/2009 es va trobar interessant fer un seguiment dels episodis sense pluja. Per interès propi, del país, però també perquè s’estava donant a diferents llocs del món.
Alzinars del Montseny s’estan assecant. Ens ha d’espantar o cal relativitzar-ho com a natural?
Ara serà l’11a campanya que fem del DeBosCat i mai no havia vist el Montseny així. És habitual com per dir: “Tranquils, no passa res”? No, no ho és, no és gens habitual. El Montseny és un lloc on plou molt, molt humit i per tant no passa gaire que els nostres boscos pateixin així. Sens dubte, és excepcional. Ara bé tampoc no estem parlant, almenys de moment, de mortalitats massives. La majoria d’alzines no moriran, encara que potser en mori alguna. Que els vegem tan marronosos és un senyal de decaïment, que pateixen, que la sequera els porta al límit. Però amb les pluges que estem tenint podran rebrotar. Avui he anat al Berguedà i moltes alzines i roures que al juliol eren marrons ara ja costa de veure-ho perquè allà ha estat plovent tot l’agost. Les alzines marrons del Montseny són un senyal més que la calor augmenta i que el règim hídric està canviant, i això té efectes sobre els nostres boscos i no podem girar-nos d’esquena, però no és la fi dels nostres boscos.
A Catalunya sobren boscos?
No. La paraula no seria sobra. A Catalunya hi ha molt bosc, som un país forestal, però això és una sort. No és un problema, al contrari. Els boscos ens proveeixen de moltes coses, són una font d’oxigen i capturen CO2 que emet el nostre transport, la nostra manera de consumir, també mitiguen riuades, filtren l’aigua, controlen l’erosió, ens donen bolets i altres fruits… Fan un munt de serveis! Els boscos són fonamentals per a la societat humana. Però tampoc no podem ignorar-los i pensar que funcionaran tot sols…
Els boscos estan abandonats? No s’hi fa prou gestió forestal?
Últimament se’n parla molt, però la gestió forestal no és la solució de tot. Primer, perquè no tots els boscos es poden gestionar, no tots són prou productius. Si ampliem el significat de gestió i s’hi inclouen objectius com la conservació de biodiversitat o el control de l’erosió, per exemple, llavors sí que és interessant la gestió forestal. Si la gestió forestal només vol dir aprofitament forestal, per a mi és insuficient. No és que no sigui útil, perquè servirà a molts indrets. Però hi ha boscos al país que pel pendent, per les espècies que hi creixen, etc. simplement no se’n pot treure un profit econòmic. No podem plantejar-nos els boscos com uns conreus, no són una font de fusta i, au, que vagin produint! Els boscos són uns ecosistemes molt complexos. Hem d’entendre aquesta complexitat i ajudar-los a adaptar-se al canvi climàtic.
El canvi climàtic és irreversible?
És que ja el tenim aquí.
Ja el tenim a sobre?
He sentit a la ràdio que aquest estiu ha estat un tràiler de l’amenaça que fa anys que ens anunciaven els meteoròlegs. Anem a extrems: onades de calor brutal des del mes de maig, grans incendis forestals, a continuació pluges torrencials i pedregades… Ja hi som, al canvi climàtic. El canvi climàtic ja l’estem vivint. Ara es tracta d’adaptar-se o d’adaptar-se.
{{ comment.text }}