ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Mireia Cammany, de 61 anys, forma part de la tercera generació al capdavant del grup EPI Industries Family of Companies, a Lliçà de Vall, i és una defensora de pedra picada dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Vostè defensa que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’ONU poden ser una oportunitat de negoci.
El primer cop que vaig entrar en contacte amb l’Agenda 2030 va ser a una conferència per a un col·lectiu de Pimec que va fer un membre de la xarxa espanyola del Pacte mundial. No només ens va explicar allò social i mediambiental, que tothom coneix, sinó l’entorn econòmic, que és el gran desconegut, i com a oportunitat de negoci. Les petites i mitjanes empreses (pimes) i microempreses ens podem enganxar més al concepte d’Agenda 2030 si ens alineem amb els ODS econòmics perquè aconseguirem retorns pel que fa a oportunitat de negoci i això ens permetrà créixer i recursos per continuar invertint en sostenibilitat.
La crisi de preus d’ara està accelerant la transició energètica?
Ens està impactant de manera tan bèstia que tothom fem accions per a l’eficiència energètica, d’una banda, o per generar energia, com els parcs fotovoltaics. Però totes les empreses vam pensar que podríem tirar endavant aquestes inversions gràcies als fons Next Generation i aquests fons no ens estan arribant a les pimes. Crec que les administracions no saben o no tenen la capacitat per fer-nos arribar aquests fons a les pimes. Aleshores, tot això ho hem de fer amb recursos propis per la pressió dels sobrecostos energètics.
Els Next Generation no arriben de l’Estat o de la Generalitat?
A Pimec hem seguit la ruta. Els fons surten d’Europa i van a Madrid i ara ja haurien d’estar distribuïts a les comunitat autònomes, en el nostre cas, la Generalitat. Però ens acaba de faltar que això aterri i arribi a les pimes. Es parla molt de grans empreses que arrossegarien les petites, però no ho acabem de veure. En el meu cas, jo he demanat dues subvencions de Next Generation per a dos parcs fotovoltaics, a Lliçà de Vall i a Sevilla. El de Sevilla ha tirat endavant; i el d’aquí, porto un any i mig pendent. La inversió ja està feta i ja tinc el parc i els Next Generation gairebé que ni els espero. No sóc l’única, és bastant comú entre les empreses catalanes.
Com es descarbonitza una empresa?
El primer que s’ha de fer és calcular la teva petjada de carboni. Això té tres abasts, l’u i el dos són relativament fàcils de calcular i és el primer que hauríem de fer tothom. El tres és bastant més complex. Per a nosaltres, que som un grup amb 300 treballadors, 40 milions de facturació, molts centres de treball i filials i, a més, importadora de producte de fora, és complex. Hem fet una auditoria i en uns sis mesos aconseguirem la dada de la nostra petjada de carboni més o menys aproximada, perquè hi ha moltes variables. Un cop s’és conscient de quantes emissions implica una activitat es poden emprendre les accions per reduir-les.
Les pimes i les microempreses ho tenen més difícil per descarbonitzar-se?
La veritat és que sí. Les pimes tenim un mica de recursos i professionals, però quan baixem a la microempresa i als autònoms, que estan molt sols, ho tenen molt complicat. A Pimec som molt conscients que les micros són un col·lectiu desatès i que sumen una gran part del teixit empresarial total. Estem treballant un projecte per tenir una calculadora de petjada de carboni específica per a ells. I hem d’afinar-la molt perquè no és el mateix un despatx, que un taller, una explotació agrícola o uns constructors. Es tracta que elles puguin, d’una manera molt fàcil, calcular la seva petjada de carboni i, amb accions també senzilles, reduir-la. Un canvi per llums eficients, per exemple, pot semblar molt petit, però ja té un impacte en descarbonització.
Mireia Cammany, al parc fotovoltaic d’EPI Industries a Lliçà de Vall / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}