ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Míriam González, de 48 anys i de Granollers, és ambientòloga i treballa a l’Oficina de Bioeconomia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
A què es dedica l’Oficina de Bioeconomia de la Generalitat?
Coordinem el desplegament de l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya, que es va aprovar al 2021 i que vol dir preparar la nostra societat per al canvi cap a la bioeconomia circular.
Quins objectius tenen?
Hi ha un pla amb l’horitzó del 2030, però és previst que es desplegui en plans d’acció triennals; de moment està aprovat el del 2022 a 2024. Tenim accions encarregades directament, però també n’hi ha d’altres en què participen altres àmbits del Departament d’Acció Climàtica. La bioeconomia és molt transversal: afecta la producció agrària, les indústries alimentàries, el sector forestal, l’Agència de Residus… Hi ha molts agents implicats i procurem fer aquesta tasca de coordinació.
Els protagonistes de la bioeconomia, els qui s’hi dediquen cada dia, són conscients que en formen part, d’aquest sector?
D’entrada, el terme de bioeconomia és molt recent, però hi ha sectors que des de sempre l’han treballada. El concepte es va crear fa uns 20 anys i hi ha molts sectors que no en diuen així o no en són conscients. Per altra banda, el que es vol fer amb l’estratègia de bioeconomia és reforçar la idea de treball conjunt i subratllar els beneficis que pot tenir, entre d’altres, la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic.
Vostès treballen per preparar la societat a la bioeconomia circular. Què vol dir això?
Primerament, que es faci més popular el concepte de bioeconomia i tot el que significa. La bioeconomia comporta bioproductes, bioenergies, serveis amb base bio… La ciutadania en general, en tant que consumidora o usuària de serveis, cal que sigui conscient i triï les opcions bio en lloc de les altres. I no només quan parlem de producció agroecològica, perquè també parlem, per exemple, d’elements per a la construcció, com ara la fusta i el suro, o del tèxtil, amb roba a partir de fibres naturals. Es tracta de substituir productes no renovables que fem servir ara per uns altres que sí que ho siguin, de renovables, i, a més, de base biològica. Energèticament, per exemple, l’impuls de la biomassa o del biogàs a partir de residus. Igualment també treballem perquè a la societat hi hagi una més gran acceptació i coneixement dels canvis en marxa, com ara que, posem per cas, al costat de casa tinguis una planta de biogàs.
Per a vostès és important el concepte de proximitat?
Totalment. Nosaltres entenem la bioeconomia com a producció de recursos biològics i de processos locals i renovables. S’està pensant a aprofitar recursos biològics de proximitat. Per exemple, si ens fixem en la construcció d’una casa, no avançarem si substituïm els materials no renovables d’ara per fusta que portem de l’altra banda del món. Es tracta que hi hagi processos locals.
Això vol dir –com a exemple concret– posar en valor els fangs de la depuradora d’aigua de Granollers per fer biogàs?
Exacte! Això és el projecte BioVO, que tiren endavant el Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Oriental i el Consorci Besòs Tordera. El BioVO és un gran exemple de bioeconomia circular ara mateix. S’aprofiten fangs de depuradora i la fracció orgànica de la recollida selectiva d’escombraries per fer biogàs, que s’aprofitarà per a l’autoconsum en els processos de la planta o per al transport dels camions d’escombraries. I, a més, encara hi ha un altre producte que són els fertilitzants per poder fer servir a l’agricultura o la jardineria. Es tracta de tancar cercles i aprofitar al màxim els nutrients i l’energia.
{{ comment.text }}