El trànsit continua sent la causa principal, tot i que des de Granollers es continua insistint en la necessitat d’identificar amb concreció els focus de contaminació i es remarca que les condicions climàtiques i geogràfiques tenen una incidència important.
Segons les dades recollides per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), l’any passat va augmentar la presència de contaminants respecte de l’any 2014 en la majoria de punts de mesurament. Pel que fa al NO2, l’estació de control situada al costat de les pistes d’atletisme, a l’avinguda Rívoli de Mollet, molt a prop de l’autopista AP-7, va ser una de les que va superar el valor límit anual perquè la mitjana es va situar per sobre dels 40 micrograms per metre cúbic. De fet, la de Mollet va registrar la quarta mitjana més alta, amb 46 micrograms, només per darrere de les de l’Eixample de Barcelona (56), Gràcia-Sant Gervasi, també a Barcelona (54), i la de la rambleta Pare Alegre, de Terrassa (47). La de l’avinguda Francesc Macià de Granollers, al costat del Palau d’Esports, va fregar el límit amb 39 micrograms. Estudis epidemiològics mostren que una exposició prolongada al NO2 augmenta els símptomes de bronquitis en nens asmàtics. També està relacionada amb la reducció de la funció pulmonar. L’origen són les combustions, la majoria per vehicle de transport terrestre.
Pel que fa a les PM10, tot i que ni Granollers ni Mollet van superar el límit anual, sí que van superar el valor límit diari, que vol dir que més de 35 vegades l’any s’han superat els 50 micrograms per metre cúbic. A Granollers, es va arribar als 57 micrograms i, a Mollet, als 52.
La composició de les partícules és molt diversa. Inclouen metalls pesants, compostos orgànics o pols de l’escorça terrestre. Provenen de fenòmens naturals en episodis de manca de pluja, però especialment d’activitats industrials i del trànsit. Fan augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer de pulmó.
El regidor de Medi Ambient de Granollers, Albert Camps, diu que per conèixer l’origen de les partícules és fonamental tenir un estudi sobre com es mouen les masses d’aire. “Si no sabem què ho produeix, difícilment podem fer un pla d’actuació”. Recorda que Granollers no va superar la mitjana però si que va tenir pics d’alta contaminació en èpoques anticiclòniques, de poca pluja i d’inversió tèrmica, a l’hivern. Una estació de mesura itinerant que ha estat instal·lada a les Franqueses i uns aparells de mesura que es posaran en semàfors o fanals en diversos punts donaran dades més concretes sobre l’origen de la contaminació. Segons Camps, el trànsit urbà “no és determinant” i ho és molt més el trànsit de pas.
Paral·lelament, la Diputació ja disposa de l’esborrany del pla de millora de la qualitat de l’aire que ha fet l’Agència d’Ecologia Urbana per a una àrea de 13 municipis del Vallès Oriental (Sant Fost, la Llagosta, Mollet, Martorelles, Parets, Montmeló, Montornès, Granollers, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Canovelles, la Roca i les Franqueses). El pla l’impulsaven la Diputació, la Generalitat, els ajuntaments i el Consell Comarcal i hauria de proposar mesures per reduir la pol·lució en aquesta àrea. Aquest mateix dimarts, representants municipals i del Consell Comarcal es reuniran amb l’equip redactor per analitzar el contingut de l’esborrany.
{{ comment.text }}