Mònica Garcia: “No llenceu mai el menjar”

ESPERIT SOLIDARI I VIATGER Mònica Garcia va néixer a Granollers l’any 1946, encara que actualment viu a cavall de les Franqueses i Caldes d’Estrac. Després de treballar en diverses ONG va fundar la seva pròpia organització, Por una Sonrisa lo Doy Todo. Ha participat en projectes de caire humanitari en països com Cambodja o el Líban, on ha desenvolupat tasques humanitàries en camps de refugiats sirians. Encetarà l’any nou viatjant novament a Cambodja i a les Filipines, on es proposa escolaritzar els infants de les zones més remotes i desafavorides, així com donar-los eines perquè puguin caminar sols el dia de demà. Pel camí s’aturarà també al Líban, on lliurarà tot el material humanitari recollit per la seva ONG al llarg dels darrers mesos. Addicte a les xarxes socials?. No sóc addicte a res, però les utilitzo més del que m’agradaria, quasi sempre per feina. Una pel·lícula. El hijo de la novia. Un llibre. La sombra del viento. Un restaurant de la comarca. La Fonda Europa. Li agrada cuinar? Sí. Un plat. Qualsevol amb xocolata negra, molt negra. I pernil de pota negra: no falta mai a la meva maleta! Una beguda. Un bon vi negre. On ha passat les últimes vacances? Jo no faig vacances, viatjo. Té previst fer algun viatge? A on? Al gener, cap a Cambotja i Filipines a començar nous projectes. I de tornada parem al Líban als camps de refugiats, els quals intentem ajudar. Un lloc o un racó on perdre’s de la comarca, que no sigui el Montseny. La Font dels Enamorats de Canovelles, a la tardor. I de Catalunya?. Prop del mar, sempre. I del món?. Uff, difícil. Allà on pugui portar un somriure. I si pot ser ben acompanyada, i que no faci fred. A Cambodja i al Líban, amb el poble de Síria, he deixat la meitat del meu cor. Un lloc on no portaria mai ningú? Algunes zones del nord-est del Brasil. Amb quin alcalde de la comarca aniria a sopar? Josep Mayoral. Última obra de teatre que ha vist. On? Blanca Navidad, del meu amic Toni Moog. Vaig riure tant! L’última pel·lícula que ha vist al cinema?. Pompeya. Ara les veig a casa. Un programa o sèrie de TV. Merlí. I de la ràdio? Las Mañanas Kiss. Necessito riure al matí. Amb qui es faria un selfie? Manolo Garcia. Un lloc per viure. On m’aixequi i pugui veure el mar. Coneix algun grup de música de la comarca? Maria la Blanco. Meravellosa veu i guitarra, i sempre solidària. Ha votat en les últimes eleccions? Sí. Per qui (si ho vol dir)? ERC. Quin és l’últim regal que li han fet? Pa artesà i xocolata de Letònia que cada any em porta el meu germà quan torna per Nadal. A quina hora acostuma a llevar-se al matí? No m’agrada matinar, a la nit sóc més productiva. És partidària de les migdiades? Per a mi, no. Alguna cançó que l’hagi marcat? A quién le importa (Alaska y Dinarama). Quin fons d’escriptori té a l’ordinador? Una foto molt tendra de la meva parella i jo al Brasil. Esculli una paraula que li agradi (pel so, significat...). Llibertat. Quin cotxe té? Cap. L’última vegada que ha anat a missa?. Un enterrament és una missa? Un projecte immediat. Viatjar a Cambodja i les Filipines a promoure e incentivar la importància de l’educació a les zones més rurals dels dos països. Un insult. Hijo de... Em sap greu però ho dic massa sovint quan veig les notícies. Una floreta. Quan em diuen que soc un àngel. Que no ho sóc! Una olor. La d’un perfum que guardo com un tresor. Ja no el fan. Un ritual diari. Esmorzar mirant el mar des del balcó. Una mania. Mossegar-me les pells dels dits, no hi ha manera! Un personatge històric. José Múgica, president de l’Uruguai, ja és històric. Que n’aprengui la resta! Qui li agradaria ser? El meu pare, el meu àngel. Un hobby. Cuinar amb el primer que trobo i fer pastissos. No llenceu mai el menjar! Un lema. Aquí i ara! Què la treu de polleguera? El discurs de l’ignorant i mediocre que es pensa que ho sap tot. Què canviaria del seu cos? Les meves hèrnies cervicals. I del seu caràcter? La mala llet que em surt a vegades. Una expressió molt utilitzada. Kuuukiiii! Per què o per qui diria una mentida? Per no fer mal a qui estimo. Què li fa riure? I plorar? Em fa riure la gent positiva i amb sentit de l’humor, i soc de llàgrima fàcil, ploro quan m’emociono de felicitat i quan veig tant patiment al meu voltant i no puc canviar-ho. Quin és el seu pitjor malson? Sempre en recordo un: era a la Porxada amb pijama i sabatilles! Mú fuerte! Imagina com quedaria la meva reputació. Què té a la tauleta de nit? El despertador analògic de l’Ikea que té tothom i una foto del meu nen guapu! [caption id="attachment_101393" align="alignnone" width="434"] Ramon Ferrandis[/caption]

Mònica Garcia: “No llenceu mai el menjar”

Desmantellen a la Roca un grup criminal que robava mercaderia d’Amazon durant trajectes internacionals

Un ferit menys greu en un accident a la C-35 obliga a tallar la circulació a Llinars

Carters de Vilamajor denuncien que Can Miret i les Pungoles fa set mesos que estan sense servei

El bisbat de Terrassa cedeix l’ús de l’ermita de Santa Susanna a Sant Pere

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Mor David Salicrú a 58 anys, “peça clau” de la Comitiva del Ganxet dels Blancs de Granollers

Què va passar amb el tren que havia de portar els Reis Mags fins a Cardedeu?

Empreses que gestionen menjadors escolars a Mollet denuncien que fa 16 mesos que l'Ajuntament no paga

Alfred Serra guanya les eleccions per presidir el BM Granollers

Enderroquen les restes de l'edifici de l'antiga disctoca Privat, entre Canovelles i l'Ametlla

Mor a 85 anys, Josep Maria Espelta, cofundador de l’entitat Figaró Memorial

Cardedeu torna a celebrar el tradicional aplec de Sant Hilari

El personal de Correus en vaga diu que hi ha 2.000 enviaments parats a Vilamajor

Junts engega el procés per escollir l’alcaldable a Granollers

Granollers ha tramitat 195 llicències en sis anys per convertir locals en habitatges