Josep Monràs ha deixat l’alcaldia de Mollet. En aquesta entrevista amb EL 9 NOU, repassa el seu pas per l’Ajuntament de Mollet i la seva dimissió del càrrec d’alcalde però no de regidor.
Ja sap que farà a partir d’aquest divendres?
Ja saben que l’esport és en el meu ADN, però actuaré amb el màxim respecte, responsabilitat i humilitat. El que determini l’alcaldessa estarà ben decidit.
No és habitual que un alcalde es quedi de regidor.
Hi ha exemples de tot. L’alcalde de Sant Joan Despí segueix de regidor. El meu partit va considerar que era millor continuar donant suport al projecte socialista a Mollet i per continuar el projecte de la Diputació de Barcelona. Tenint en compte que tinc la presidència de l’àrea d’Esports, Educació i Joventut, refer el govern de la Diputació en el darrer any semblava una mica complicat. Jo agraeixo la confiança del meu partit. Seguiré a la Diputació, continuaré presidint l’associació Àmbit B-30, presidint el Consell Esportiu del Vallès Oriental, vicepresident de la Unió de Consells Esportius de Catalunya i membre de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, a la comissió d’Esports i Joventut.
Però tot això ho hauria pogut fer sense deixar l’alcaldia. I en canvi, la deixa un any abans del final de mandat.
Sí, però creia que era el moment idoni… Pensi que hem sortit d’una pandèmia que ha afectat tothom. I venia d’una sobrecàrrega molt important i no només dels 18 anys d’alcaldia. I en una situació de més serenor. Que no vol dir que no hi hagi encara problemes. Llavors, era important fer aquest relleu i continuar empenyent el projecte i el model.
I, de passada, una oportunitat per fer més visible a la que serà, segurament, la candidata del PSC l’any que ve… Es pot interpretar en clau electoral?
Alguns que determinen que és en clau electoral haurien de mirar-se què han fet ells també. No hi hagut canvis en algun partit polític d’aquest ajuntament? Tothom té les seves estratègies electorals. Legítimes, per altra banda.
I a partir de l’any vinent, què?
Ara mateix no tinc cap projecte ni cap proposta al cap. Faré la feina fins al darrer moment. Estic a disposició del meu partit i d’altres organitzacions de les quals formo part. L’únic és que si he de fer alguna cosa, preferiria fer-la a prop de casa. Com dic sempre, quan toqui, decidiré.
Però no pensa en la jubilació?
No tinc al cap aquest concepte.
Suposo que li agradaria estar lligat a l’àmbit esportiu.
Sí, però tinc un perfil polièdric per afrontar algun tipus de repte. Però si se’m pregunta si m’agradaria alguna cosa relacionada amb el món de l’esport, la resposta és que sí. Però miri, la B-30 no té res d’esports… I la setmana vinent vaig amb el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona a veure un model similar al nostre a Suècia.
En el seu discurs final va fer bandera del diàleg i posar Mollet per sobre de les ideologies, però tant ERC com els Comuns l’acusen de manca de diàleg
És el discurs de l’oposició sense alternativa. ERC què volia, que em posés al costat de l’independentisme i que vulnerés la llei? Si això és el que volia, no ho he fet mai. Si això es falta de diàleg, és una interpretació. Comuns m’acusen de governar amb la dreta. Li diuen també dreta a Podem perquè estem governant amb Podem. L’any 2015 vam retrocedir fins a 7 regidors, vam governar i vam poder aprovar tots els punts de govern durant quatre anys. Només es pot aconseguir a través del diàleg. Però el concepte de diàleg a vegades es confon amb dir “o acceptes la meva proposta o no ens entendrem”. Jo he pactat coses amb Comuns i fins i tot algunes coses amb ERC, Cs i Junts per Mollet.
Però vostè va portar als tribunals un portaveu de l’oposició.
No, no, no! Això és rotundament fals. Qui em van portar als tribunals són ells. Això no ho accepto de cap de les maneres i l’hemeroteca és tossuda. Qui em porta als tribunals són ells. Qui diu que hi ha indicis de delicte són ells. Jo el que faig és defensar-me.
Però hi va haver un judici contra el portaveu d’ERC i el president del partit…
Si jo dic que vostè és un lladre vostè es quedarà amb els braços plegats? A més, tot ve del mateix partit. ERC diu públicament que l’alcalde de Mollet s’ha embutxacat diners, que ha fet irregularitats urbanístiques i jo m’he de limitar a dir que això no és veritat? I en segon lloc, van a la Fiscalia amb un altre tema per la porta del darrere dient que he prevaricat amb el tema de la comunitat islàmica Al Huda.
Però el jutge va dir que és crítica política legítima…
Sí. Però m’agradaria que repassés l’auto del jutge perquè l’argumentari es refereix a la jurisprudència d’una denúncia que va fer el PSOE contra Vox i li dona la raó a Vox. Respecto la sentència, però no comparteixo que es pugui difamar. Prevaricar és un delicte molt seriós.
Vostè no va recórrer la sentència.
Però no tenia cap sentit. Què havíem de fer? Anar al Suprem? La meva voluntat no era judicialitzar la política. Qui ho va fer era ERC. Jo em vaig defensar de les difamacions que ERC sempre ha abocat contra la meva persona. Que fins i tot va incorporar a funcionaris públics. Aquest és el debat polític que es vol?
Per què es va crispar tant amb la relació amb la comunitat islàmica Al Huda?
Miri, ja sé que per alguns soc el culpable de tot, però si hi ha una persona que demana una llicència i la norma urbanística no ho permet, l’Ajuntament li denega la llicència. I és el que va passar.
I no es va poder arribar a un acord abans?
A partir d’aquí torna a haver-hi el mateix partit al darrere que fins i tot proposa… I això dit públicament a la seva comunitat perquè així ens han dit membres de la seva comunitat que ‘si ens voteu a nosaltres en les properes eleccions municipals canviarem la norma’. I és legítim, però la norma que hi ha ara mateix és aquesta. Per tant, el conflicte no l’he iniciat jo. Amb les dues comunitats musulmanes sempre hi ha hagut una excel·lentíssima relació. I la prova és que amb l’altra comunitat continuem tenint una excel·lent relació. I a aquesta mateixa comunitat durant dos o tres anys els hem posat un espai on fer el ramadà. I li he proposat llocs on en certs moments era possible, però sempre ho han rebutjat.
Baixar de 15 a 7 regidors en vuit anys, del 2007 al 2015, va tenir a veure amb la gestió del cas de la mesquita i l’afer dels sous que van denunciar els indignats?
No, perquè van ser molt separats en el temps. És una davallada que es va donar al PSC en general. Era un moment molt delicat per a nosaltres. També vam tenir moviments dins del propi partit. Entraven qüestions que havien passat a Mollet, promogudes o no per alguns partits. Però amb set regidors vam ser la força més votada i vam governar quatre anys. I les ordenances i pressupostos i temes urbanístics que requereixen majoria absoluta també es van aprovar. I això demostra aquesta voluntat de diàleg.
L’afer de l’augment dels salaris del 2011 va ser un moment dur.
Ningú ha explicat mai que no era increment salarial perquè durant quatre anys ningú s’havia incrementat el salari; era només l’IPC. I recordo que tothom va acceptar alegrement que els portaveus de tots els grups cobressin quan fins aquell moment no cobraven… Interessant.
En Joan Daví li va retreure que no tingués més mà esquerra en els moments previs al referèndum i que, després, no va estar al costat dels polítics empresonats.
No vaig anar a la presó a visitar-los, però sí que he tingut contacte amb ells. Amb en Jordi Turull ens hem vist en un parell d’ocasions. És de Parets i ens coneixíem de fa temps i amb el Josep Rull ens coneixíem de l’època que era conseller, en què hi vaig tenir una excel·lent relació. Amb ell també ens hem vist fa uns mesos i vam tenir una conversa molt amable. A més, em consta l’opinió que tenen de mi, que no és negativa.
Daví va dir que vostè alguna cosa devia haver fet per estalviar algunes estomacades a Mollet l’1 d’octubre.
Això li ho ha de preguntar a ell. Jo, en aquell cas vaig fer el que tocava a les meves competències municipals. Jo el que volia que aquell dia hi hagués serenor a la ciutat i que qui tingués les competències de fer tancar o no fer tancar escoles i la resta ho complís si és que així ho volia complir, que eren Mossos, Policia Nacional o qui fos, però no era la meva responsabilitat. Com tampoc era la meva responsabilitat, per un tema de legalitat, cedir espais propis de l’Ajuntament per celebrar una cosa que s’havia dit que era il·legal. I per fer això, la meva família va patir les conseqüències.
Com?
Amb els escarnis que vaig tenir davant de casa meva. I amb amenaces a peu de carrer i a les xarxes a la meva filla, el meu fill i la meva dona. I també he de dir que en aquell moment hi havia un acte convocat per les entitats independentistes a la plaça Catalunya de Mollet. Per tant ERC i CiU. Membres d’ERC eren a l’escarni i les úniques persones que van trucar per donar-me suport públic i privat van ser de CiU. ERC va callar.
Vostè sempre parla d’amics, coneguts i saludats. N’ha tingut gaires?
He conegut gent fantàstica i alguns ja no són ni coneguts ni saludats, sinó amics. En la política, però també en el món empresarial, esportiu. Un exemple, si no hagués tingut la meva trajectòria no seria ara mateix membre del patronat de la Fundació Aito García Reneses. I em va demanar incorporar-me a la seva fundació. Alguns coneguts i saludats aniran desapareixent. Forma part de la vida. Com a psicòleg, sé com passen les coses. I em quedo amb els amics de sempre i els nous que he pogut fer. En el meu mòbil han estat centenars de persones que m’han enviat missatges de suport i agraïment. De tot Catalunya. Em quedo amb això.
Per cert, vostè no té whatsapp.
No. És per un tema de tranquil·litat mental.
Com han estat les relacions amb Josep Mayoral?
Bones.
Potser no han estat tan fluïdes com correspondria a les dues grans ciutats vallesanes?
Vam promoure tot el tema de l’Arc Metropolità, la coordinació dels dos centres de Formació Professional, vaig anar convidat per ell al Mundial d’Handbol femení… Sempre ha estat una relació de cordialitat i responsabilitat institucional i hem compartit estratègies polítiques.
Però com a ciutats han competit?
Jo no parlaria de competir.Cadascú se sent orgullós del que és seu. I quan explicava els premis que hem tingut nosaltres, jo em sento infinitament orgullós. Que hi hagi una entitat europea o espanyola o una universitat que digui que ho hem fet bé… Me’n sento orgullós. I si donen un premi a Granollers, Mayoral se sentirà igual d’orgullós que jo. Però no és un tema de comparar perquè som ciutats molt diferents en la seva estructura social, econòmica… La frase típica que diu que no ens podem veure perquè hi ha Parets al mig no és gens certa. No vaig poder anar al seu comiat, però li vaig trucar.
Per què es va distanciar de Montserrat Tura?
Crec que hi ha un error, aquí… Montse Tura participant en un acte electoral d’ERC a Mollet. Qui s’ha distanciat de qui?
Però ja venia d’abans.
Sí, però participant al faristol en l’acte d’ERC. Jo no sé qui ha canviat de forma de pensar i de ser i de model. Ho respecto.
Van ser motius ideològics?
Sí, sí. Aquest divendres elegirem Mireia Dionisio com a alcaldessa. Crec que té les capacitats per liderar el projecte socialista a la ciutat en el futur. I jo em posaré a la seva disposició. I si hi ha alguna cosa amb la qual no hi estic d’acord, amb tota la transparència li diré a ella. Ara, de portes enfora defensaré el projecte socialista i la meva alcaldessa. Per tant, sobre el distanciament, li han de preguntar a ella.
Ni la va nomenar en el seu discurs de comiat.
És que queda molt lluny. He estat el primer alcalde home i el que ha estat més temps en el càrrec.
Ha explicat que va tenir discrepàncies públiques amb el seu partit pel tema del peatge de l’autopista. N’ha tingut més?
No, això forma part d’allò que diuen de quan escrigui un llibre.
Ho farà?
De moment no en tinc intenció perquè encara tindré una vida activa, no necessàriament en el món de la política i vull gaudir més de la meva família i la via personal.
I amb la Generalitat ha tingut diferències rellevants?
Sí, però és el que deia. Jo m’he enfadat molt amb els meus consellers de Justícia quan m’han tingut empantanegat l’espai judicial i, en canvi, he reconegut al conseller Mundó, que també va estar en el procés, el que va aconseguir per Mollet. Hauríem d’haver tingut els jutjats en l’època que hi havia la consellera que hi havia? Sí, però no ho va fer. I jo ho vaig advertir. En canvi, Mundó, d’ERC, ho va aconseguir i ho vaig reconèixer públicament. Soc així. Jo he estat l’alcalde de la ciutat de Mollet, amb vots o sense vots. Encara recordo quan donava suport a alguna entitat i em deien “és que el president d’aquella entitat es de…” Però què vol dir? És el president de l’entitat. I després aquell president d’aquella entitat, escollit democràticament, votarà el que vulgui votar, però és el meu president. I això, alguns d’aquesta taula [es mira els llocs dels regidors a la sala de plens] no ho comparteixen. O són dels meus o són els enemics. I jo dic que són adversaris, no enemics. L’odi i la rancúnia, jo la percebo aquí. Quan els Comuns diuen “ens ha tractat molt durament”, jo dic: “Escolti, vostè pot tractar durament a l’alcalde i l’alcalde no pot donar resposta perquè s’ofèn?” He tractat tothom amb vehemència o duresa, però amb educació. Perquè soc apassionat i ho he sigut tota la meva vida. Però sempre educadament. L’altre dia, un regidor d’ERC em deia “he après molt amb tu”. I ens les hem tingut aquí, en el ple. Crec que la política ha d’anar a un altre ritme. Ara estem en la política del tuit, d’Instagram, de la brega… Política catalana i espanyola, vull dir. I on ens porta això? Si la gent el que vol és trobar feina, un pis de lloguer social, viure feliç… I aquesta desconnexió la provoquem nosaltres. Hem de tornar a connectar amb els problemes reals de la ciutadania. És el que he intentat sempre.
