“Encara hi ha molta gent del poble que coneix la plaça de la Constitució com a plaça de la Cucurny.” L’alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, il·lustra amb aquesta anècdota tot el pes que continua tenint la històrica fàbrica en l’imaginari dels veïns del municipi, gairebé quatre dècades després d’haver-se enderrocat. El Museu Municipal mostra des de divendres una exposició dedicada a recordar la Cucurny i a posar en valor tot allò que va significar per a Montmeló durant les seves quatre dècades d’activitat industrial.
Sota el títol de Redescobrim l’antiga fàbrica Cucurny, la mostra es podrà visitar fins al 9 d’abril en l’horari habitual del museu i exposa fotografies, documents i fins i tot material industrial provinent de la pròpia empresa, a més d’algunes de les peces de ceràmica que s’hi van produir.
Part d’aquestes peces provenen del fons del propi museu, la resta han estat cedides per particulars. A més, l’Ajuntament té previst instal·lar durant les properes setmanes una placa commemorativa a la plaça de la Constitució, l’emplaçament on es trobava la fàbrica.
“La idea inicial era realitzar aquest homenatge durant el mes de juny passat, però aleshores les condicions sanitàries no ens ho van permetre. Ara que podem obrir el museu i fer-hi l’exposició, ho aprofitarem per dur a terme també la col·locació de la placa”, apunta Rodríguez en declaracions a EL 9 NOU.
Cucurny va ser durant la primera meitat del segle XX un dels grans fabricants de ceràmica refractària a l’Estat espanyol. Va obrir la seva primera planta a l’Hospitalet de Llobregat a finals del segle XIX, i quan aquelles instal·lacions se li van fer petites es va traslladar a Montmeló, on va començar a operar durant la Primera Guerra Mundial.
La proximitat amb Barcelona i la connexió a la xarxa ferroviària van fer del municipi vallesà un entorn atractiu per als propietaris de la firma, que també van obrir una fàbrica al municipi de Burela (Lugo).
“A Montmeló, gairebé tothom coneix algú que hi va treballar. Fins i tot hi ha veïns que hi havien treballat ells mateixos de joves”, explica Rodríguez. Nacionalitzada durant la Guerra Civil, Cucurny va produir caixes de transport d’armament per a l’exèrcit republicà. Durant la postguerra va recuperar la seva activitat habitual, fins que la proliferació de materials com el vidre o el plàstic van fer devaluar la ceràmica i en van forçar el tancament durant la dècada dels 50.
Part de les seves antigues instal·lacions van ser enderrocades progressivament per construir-hi habitatge. La nau central va sobreviure fins a la dècada dels 80, quan el seu deteriorament en va forçar també l’enderroc. “La història de Cucurny forma part del patrimoni de Montmeló”, conclou Rodríguez.
{{ comment.text }}