VIATGE AL FONS DE LA COVID
Montse Ramon, de 58 anys, és vicepresidenta de Pimec Vallès Oriental i treballa a Tapla, una empresa globalitzada de Lliçà de Vall. La pandèmia està posant les coses molt difícils a les indústries europees.
Què passa amb els subministraments a les indústries?
Més aviat hauria de ser: què és el que no està passant. Des del segon semestre del 2020 hi ha una tendència de manca de subministraments. Moltes empreses vam intentar assegurar els nostres estocs i vigilar per tenir-ne de seguretat. Nosaltres som al sector de l’automòbil. Això vol dir que quan les grans plantes paren, paren, però quan arrenquen, arrenquen i no pots fallar com a proveïdor. Nosaltres i moltes altres empreses vam intentar assegurar els estocs de seguretat. Si tothom fa el mateix, vam pensar, es crearà una bombolla per l’augment de la demanada, però que no trigaria a estabilitzar-se.
I arriba el 2021 i no es corregeix.
No, i hi ha un escenari d’augment de preus constant. No és només que faltin matèries, és que no paren de ser més cares. Algunes han multiplicat el seu preu per quatre. I també ens trobem que els nostres proveïdors no confirmen les comandes. Al·leguen “força major”. Històricament mai no ens havíem trobat en una situació semblant. L’estrès que està provocant això és terrible.
I com ho estan resolent?
Penso que hem estat prou àgils per adonar-nos del que estava passant i el que passaria, i ens hem organitzat prou bé. Però això no vol dir que no ho patim. Hi ha proveïdors que ens han apujat els preus tres cops aquest any. Algunes dades: matèries principals, que són les que més consumeixes, s’han apujat entre un 12% i un 13%; els embalatges, un 20%, i el transport –parlem de contenidors–, els d’Àsia costen un 300% més i els dels EUA, un 200% més.
El transport tampoc no funciona?
Abans de la pandèmia, d’un contenidor en pagaves uns 2.000 euros i ara s’està pagant a 7.000 o 8.000 euros. I no només això, és que també cal demanar-los amb molta més antelació. El transport marítim s’està convertint en un monopoli total. I els terminis d’entrega, com a les matèries primeres, salten, no es compleixen. De cop i volta et diuen que no, perquè els surt més a compte anar a un altre port o recollir una altra mercaderia o fer escales en altres ports, que trenca el teu compromís d’entrega al teu client. Per a les empreses no està fluint res.
La Xina té la culpa de tot plegat per la seva demanda exagerada de matèries primeres?
Això es diu, sí. Però és que la Xina insisteix sempre en polítiques proteccionistes. I no és d’ara. La pandèmia ha accelerat certes coses que havien de venir. Quin és el gran problema del sector de l’automòbil ara? La crisi dels semiconductors. Tota l’electrònica –ordinadors, mòbils, dispositius, etc.– que s’han necessitat per fer teletreball ha accelerat aquesta crisi. Calia preveure que es necessitarien més xips… Al final, la Xina i els EUA estan funcionant. Sota el nostre humil punt de vista d’empresaris, Europa s’ha de posar les piles, tots els governs europeus. Ens estem quedant enmig de dos gegants. Cal apostar per la indústria, no se’ns pot deixar de la mà com en l’última dècada. No tenim cap facilitat i penso que hi ha pimes molt preparades. Hi ha un teixit de pimes molt preparades, si no es vetlla una mica pels nostres interessos podem arribar a convertir-nos en un continent de mà d’obra barata i prou.
Cal fer créixer la indústria a la Unió Europea?
Evidentment. Nosaltres comprem tot el que podem al costat de casa. Però, alerta, quan traces tota la cadena de subministrament sempre acabes a parar allà, a l’Àsia. Pot semblar que compris a Europa, però quan concretes de debò, no, no és Europa. Per això cal fomentar la indústria aquí. I també per qüestions de sostenibilitat, que és molt important.
{{ comment.text }}