El bisbe de Girona i exrector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, Francesc Pardo, ha mort la matinada d’aquest divendres als 75 anys. Portava setmanes ingressat arran d’una llaga a l’estómac, que va obligar-lo a internar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’hospital Josep Trueta de Girona.
La missa exequial de Pardo es farà dilluns a 2/4 de 12 del migdia a la catedral de Girona. El mateix dia hi haurà oberta la capella ardent a la capella del Corpus de la mateixa catedral. Es podrà visitar des de les 8 fins a les 11 del matí. El Bisbat de Girona ha obert un llibre virtual per expressar condolències.
A mitjans de març, el Bisbat va informar que després d’uns dies en què semblava que hi havia una progressiva millora, de cop Francesc Pardo havia tornat a empitjorar i havia entrat en situació crítica. Aquesta matinada, el bisbe de Girona ha mort a l’hospital. Portava més de 13 anys al capdavant de la diòcesi on va arribar procedent de Granollers, on havia estat 11 d’anys de rector. El Papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjans d’octubre d’aquell mateix any.
Francesc Pardo va néixer a Torrelles de Foix (a l’actual diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, a l’Alt Penedès) el 26 de juny del 1946. Va entrar al Seminari Menor de Barcelona i va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Major. Va obtenir la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Va ser ordenat capellà a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 31 de maig de 1973. Va ser arxipreste de Vilafranca del Penedès (1979-1980), de l’Anoia (1980-1993) i de Granollers (1999-2008). Quan era rector de Sant Sadurní d’Anoia, entre els anys 80 i finals dels 90, va fundar una cooperativa que va edificar 70 habitatges socials al barri de la Vilarnau.
Entre el 1993 i el 1995 va ser membre de la comissió diocesana per a la preparació del Concili Provincial Tarraconense i membre d’una ponència. El 16 de juliol del 2008, el Papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona en substitució de monsenyor Carles Soler.
A favor del diàleg
De caràcter afable, Francesc Pardo va destacar per les seves homilies de to conciliador durant el procés sobiranista. Ja al 2012 va mostrar-se a favor que es conegués la voluntat dels ciutadans sobre el seu “futur polític i social”. I un any més tard, va ser el primer bisbe català a demanar perdó pels “insults i menyspreus d’una cadena de televisió vinculada als Bisbes” (en referència a 13TV).
Sempre mostrant-se a favor del dret a decidir, Francesc Pardo va demanar que hi hagués “acords i negociació” després del referèndum de l’1-O, mostrant-se preocupat per la situació que es vivia a Catalunya. I el 2019, durant l’homilia de Sant Narcís, va demanar l’alliberament dels presos polítics i va apel·lar a la misericòrdia per cercar solucions, dialogar i “afermar la convivència”.
A més d’estar al capdavant de la diòcesi de Girona, dins la Conferència Episcopal Espanyola Francesc Pardo també era membre del Consell d’Economia i de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i promoció humana. I dins la Conferència Episcopal Tarraconense, era bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS).
{{ comment.text }}