El grup d’investigació de ratpenats del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) ha localitzar un exemplar de rater de Bechstein (Myotis bechsteinii), una espècie que no s’havia trobat mai al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a les comarques del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. El rater de Bechstein és una espècie en perill d’extinció que han trobat a 1.870 metres d’altitud, un fet destacable, ja que normalment es troben a cotes de 500 o 1.000 metres d’altitud. “Per nosaltres és una troballa sorprenent, no només per l’espècie que és, sinó per on l’hem trobat. Es tracta del descobriment de ratpenat a més altitud de la península Ibèrica i el segon d’Europa, per darrere de Polònia (1.907 metres d’altitud)”, explica Carles Flaquer, coordinador del grup de recerca de ratpenats del MCNG. El rater de Bechstein és una espècie forestal estricta, “bioindicadora de qualitat de boscos madurs, sobretot de rouredes”, apunta Flaquer.
L’altitud a la qual s’ha trobat el ratpenat és destacable. La presència a tanta alçària podria estar vinculada a l’increment de temperatures del canvi climàtic. “La detecció de la nova espècie la vam fer a 20 graus de temperatura nocturna en ple mes de setembre i a força altitud. És més que sorprenent.”
És important remarcar que el ratpenat trobat és indicador de boscos madurs i ben preservats i “no se’n troben gaires a Catalunya: cal conservar la biodiversitat i mantenir-ne l’equilibri”. El rater de Bechstein es cria en forats d’arbres, en rouredes de muntanya mitjana: “Els boscos joves no tenen arbres amb forats i fissures, i és més difícil que hi pugui habitar aquesta espècie.”
Flaquer ja pensa en els següents passos del grup d’investigació del MCNG: “Ens interessa veure zones que tinguin potencial perquè hi hagi colònies i investigar si hi són. També volem explorar si hi poden créixer.” L’investigador assenyala que “ja vam perdre una espècie de ratpenat; per tant, en podríem perdre una altra”.
La descoberta es va fer en el marc d’un encàrrec del Parc Natural del Cadí-Moixeró al MCNG. Durant la campanya, es van capturar i alliberar 150 ratpenats de vuit espècies. També va permetre ampliar el coneixement de la població més important coneguda a la península Ibèrica de ratpenat argentat (Vespertilio murinus), una espècie de la qual s’està estudiant les seves zones de refugi i cacera d’insectes.
