En les darreres dècades, el Vallès Oriental ha experimentat una forta transformació física i social que ha convertit en àrees industrials i residencials el que abans eren espais naturals i de conreu. Amb tot, la comarca conserva encara importants zones de món rural, tot i que amenaçat.
La més important per la seva extensió és la Vall del Carbonell, una extensió de 22 quilòmetres quadrats al voltant de la riera del mateix nom que comprèn els pobles de Samalús, Corró d’Amunt i Marata. Un col·lectiu de persones que hi viuen s’ha organitzat per a la conservació i el reconeixement d’aquesta realitat rural i reivindicar-la com a model de vida sostenible.
“Som veïns dels tres pobles que hi vivim o hi treballem. Alguns tenen un arrelament de diverses generacions i han viscut els canvis que hi ha hagut, però altres hi viuen des de fa menys temps”, explica Marc Espinassa, membre del col·lectiu que ara formen una vintena de persones. “El primer objectiu és explicar el projecte i anar fent comunitat; establir sinergies entre els tres pobles perquè hi ha gent que ni ens coneixem.”
Veient com han evolucionat altres conques vallesanes, com la del Tenes, Mogent, Congost o la riera de Caldes, on s’ha produït una gran ocupació de l’espai residencial i industrial, el col·lectiu vol que la Vall del Carbonell continuï sent un pulmó verd. “Però no només això, sinó que s’hi pugui viure i tenir els serveis que ens mereixem.”
El grup ha redactat un primer document en què expliquen els seus objectius. Es tracta de treballar en la defensa i promoció d’un model de societat rural i de les activitats lúdiques, culturals i econòmiques que fan les entitats de cada poble; defensar la pagesia com a eina principal de vertebració del territori i generar i compartir coneixements “mitjançant el rol d’una societat rural, oberta i contemporània”.
Es proposen elaborar una definició àmplia de la Vall del Carbonell des del punt de vista geogràfic, històric, patrimonial, cultural o econòmic, i també una proposta en el camp polític. “No fem una proposta segregacionista, però entenem que cal obrir un debat sobre l’encaix dels tres pobles en els municipis actuals i si cal plantejar noves realitats administratives”, puntualitzen.
Un dels objectius prioritaris és millorar els serveis i les infraestructures, com ara la fibra òptica, el manteniment de camins o l’autoabastment energètic. També necessitats culturals i econòmiques. Per això parlen de dotar de recursos les activitats que fan les entitats i buscar nous models que garanteixin la viabilitat del sector agrari.
També aposten per la creació d’una zona educativa rural (ZER) i per un ensenyament de proximitat lligat al territori. Pensen que l’escola rural garanteix la cohesió social dels pobles des de l’etapa de la infància, ja que ara els infants en edat escolar van a escoles de Corró d’Avall, la Garriga, Cànoves o Cardedeu, entre altres localitats.
