Oriol Ramon ha estat elegit president d’ERC al Vallès Oriental per un tercer mandat.
Elegit per tercera vegada. No hi havia relleu?
Relleu n’hi ha, però internament es va decidir que continués com a president perquè hi havia molta part de l’equip, en bloc, que volia continuar per acabar la feina que estava començada i tenia sentit que continués jo liderant aquest projecte col·lectiu. Hi ha feina encara a fer en feminismes en transició ecològica, en comunicació… Hi havia un munt d’objectius proposats, moltes accions per fer i vam decidir continuar. Tot i que hi ha hagut renovació d’una part de l’equip. Jo ja vaig dir que és l’últim cop que em presento. A més, ja tindré una edat. Ara en tinc 61… Volem deixar aquestes feines enllestides pel relleu que vindrà, que de fet ja és a la mateixa permanent comarcal.
El seu relleu ja està ara a la permanent?
Per a mi sí, però ho ha decidir la militància.
Va tenir més del 95% de suport. És bona tanta unanimitat?
Per què no ha de ser bona? A mi em fa molt feliç, vol dir que la gent avala el que has fet i creu que pots continuar fent-ho i no d’una manera majoritària sinó aclaparadora.
Vol dir que no hi ha el que es diu un sector crític?
Sí que hi és, però és que fins i tot jo soc molt crític amb molts coses que faig. El sector crític no vol dir que hagi de manifestar-se en contra de, sinó que pot estar dins de la permanent i de l’executiva i fer propostes constructives, que és el que ha passat. Si hi ha un acord previ amb tots els sectors que més o menys tu creus que hi ha a la comarca, això fa que tots els sectors votin a favor d’aquesta candidatura.
Ha viscut la millor època d’ERC, però també una davallada important en els darrers anys. Què en pensa?
És un factor de la normalitat política. Les dades ho diuen. Són els segons millors resultats que hem fet a la comarca.
Però lluny dels del 2019.
Els del 2019 potser corresponien a unes circumstàncies molt extraordinàries que ens van beneficiar. Entre altres coses, per exemple, hi havia Ciutadans, que va afeblir molt el PSC. És un dels fenòmens, no l’únic. També hi va haver tot el tema del post-1 d’Octubre, de gent represaliada, de companys i companyes a l’exili o a la presó… Evidentment, també hem de fer una mica d’autocrítica, tot i que aquesta paraula no m’agrada gaire. Ja ho he dit molts cops perquè a mi el que m’agrada és revisar, mirar, intentar entendre les causes per les quals hi ha hagut aquesta davallada i, a partir d’aquí, refer els programes o les estratègies.
I després d’aquesta revisió quina és la conclusió?
Potser en la nostra entrada en bloc a la política institucional a la comarca, pel que fa al Consell Comarcal, com a les 17 alcaldies que vam tenir primer, que després en van ser 14 per dues mocions de censura i perquè una era compartida, vam intentar fer moltes coses i vam intentar explicar a la població que el que volíem fer és transformar. Llavors no ens n’hem sortit del tot a explicar el procés transformador que ERC es proposa en tots els àmbits. Basicament en l’àmbit social, com una força d’esquerres que som. I aquest és un repte que ens proposem com a comarca. Com podem explicar millor que allò que fem a les poblacions té l’objectiu de transformar la vida de la gent. I no només, com fan altres forces, a netejar la imatge del poble. ERC vol transformar la vida de la gent, no només netejar la imatge del poble.
Però millorar el poble és important.
No se si m’explico prou bé. Si els polítics l’únic que fan és intentar que els carrers siguin nets perquè la gent no es queixi o aquella vorera que tenia un esvoranc, arreglar-la, que la recollida de residus no ens empipi gaire… El que estem fent és una neteja de cara, però no estem configurant les condicions de vida a la ciutadania perquè realment hi hagi un procés ciutadà que opti per la igualtat d’oportunitats, per la justícia social, per la transició ecològica de debò… I quin és el problema? Que ni les tarifacions socials ni la recollida porta a porta són fàcils d’explicar i en això no ens n’hem sortit i, per tant, hem de veure com podem fer aquests processos de transformació profunda que volem. Hi ha moltes altres coses, però perquè vegi que aquest procés de reflexió profunda, que no d’autocrítica, l’estem fent. L’hem fet i per això ens veiem amb cor de tirar endavant.
Estan especialment decebuts en algun poble? La Garriga, per exemple? Se’n sent responsable?
Si, és clar, sempre s’ha d’assumir la responsabilitat. De fet, com a força política i com a persones responsables d’ERC han assumit la responsabilitat, cosa que altres forces no han fet.
Com ara?
Parlo del PSC, que per tercera vegada presentaven la mateixa gent i per tercera vegada han fet un resultats que no són bons i en canvi són a govern i passegen pel poble com si haguessin guanyat les eleccions i no és així. Hi ha hagut un clar vencedor que jo he reconegut i jo crec que a la Garriga, més que decebuts, estan tristos perquè la feinada que han fet d’endreçar l’Ajuntament portes endins, de procurar que la pandèmia afectés al mínim possible la ciutadania i ajudar tant com han pogut no ha tingut el resultat que esperaven i la gent ha optat per una opció conservadora que el que ha promès és un retorn a. I aquest discurs és molt pervers. Això ha passat també en altres municipis. El discurs del tornem a, que és molt conservador. Ja ho feien forces de dretes. Però és que nosaltres vam presentar un programa i hem estat conseqüents amb aquest programa i no volíem que tornessin certes coses sinó que volíem fer les coses una mica diferents per afavorir un procés de transformació a la Garriga.
Però la gent no ho ha entès?
La gent no ho ha interpretat així i això vol dir que ens vam equivocar i cap problema, fem renovació i assumim les responsabilitats. Les persones que ho lideraven ja no ho lideren i tirem endavant.
Es plantegen una nova estratègia a la Garriga?
Sí, no hi ha canvis d’objectius, però puc parlar també per Cardedeu, per Sant Celoni, per la Roca, per l’Ametlla… Els objectius continuen sent els mateixos, però el que sí que s’està replantejant internament és com reformulem l’estratègia per aconseguir aquests objectius atès que els resultats no han estat bons. Primer, què ha passat? Què hem fet malament? I un cop detectat el que hem fet malament, detectar per què la ciutadania no ens ha entès i si no ens ha entès com li podem explicar que tot allò que hem fet era per progressar i era en el seu benefici. Si la ciutadania no et dona suport és que ha entès que allò que tu feies no era en benefici propi.
I com ho faran?
La nostra organització respecta l’autonomia local. Per tant, cada secció local sap com ho ha de refer. Nosaltres, des d’aquí, el que fem és ajudar-los a reconduir la situació i dir. Estem fent molta formació a les noves executives locals que s’han de renovar per estatuts abans del 31 de març. A partir d’aquí intentem que cada poble ens expliqui quins objectius té, quines estratègies aplicarà per aconseguir-los i els estudiem entre tots. Hi ha pobles que estan fent bé els deures.
En el congrés vostè deia que gestionar les institucions els pot haver allunyat de les entitats, de les organitzacions i del carrer.
Sí, ho tenim molt clar. No som tanta gent i ens hem abocat a governar, que no gestionar, que és important el matís. Els grups municipals estaven governant i les seccions locals estaven ajudant els grups municipals en la seva tasca de govern i
