Raimundo Giménez és un dels 32 interns que actualment estan al Departament d’Atenció Especialitzada (DAE) del centre penitenciari de Quatre Camins, a la Roca, que, aviat farà tres anys va especialitzar-se en l’atenció a presos amb discapacitat intel·lectual.
La unitat es va crear després de certificar els problemes d’integració d’aquest col·lectiu als mòduls convencionals de la presó. “Quan estaven en un mòdul normal, el 25% d’aquests interns tenien molts problemes de conducta: baralles amb altres interns, baralles amb els funcionaris…”, explica Hermini González, coordinador d’aquest DAE. Això feia que es passessin molt temps en primer grau –el més sever a dins la presó– en una situació que semblava difícil de reconduir. Però “a partir del moment que estan al DAE, no hi ha aquests problemes”, certifica González.
També ho diuen les dades recollides entre els usuaris de la unitat amb una millora dels seus drets, del seu benestar emocional i material, de la inclusió social i del desenvolupament personal, del benestar físic i, en menor mesura, de les relacions personals. I els interns ho confirmen. “És diferent, no és com una presó. Ens presten molta atenció i estem atesos. Havia passat un infern a les altres presons. Aquí estic a la presó però és com si no hi estigués”, exposa en Rubén Moreno. “S’està millor en aquest mòdul que en els altres”, diu Dídac Clua, que ho aprofita per intentar treure’s la teòrica del carnet de conduir. “Aquí estic molt millor que en els altres mòduls. Fem activitats per ocupar el màxim de temps”, apunta l’Abdel, que abans havia passat per les presons de Brians i la Model.
Aquesta unitat, amb capacitat per a 38 persones, és l’única d’aquestes característiques de totes les presons catalanes. Per això, es deriven a Quatre Camins interns d’altres presons que accepten voluntàriament entrar al DAE, una condició que és indispensable. També han de tenir diagnosticada i certificada la discapacitat intel·lectual, que en alguns casos es detecta a la mateixa presó. No importa el delicte que hagin comès –en la majoria de casos delictes contra la patrimoni i sovint amb reincidència– o la pena de presó que hagin de complir. Tampoc l’edat perquè hi conviuen interns dels 20 fins a més de 60 anys.
La unitat treballa per potenciar les capacitats dels interns i fomentar l’aprenentatge i les seves habilitats per adaptar-se a noves situacions. Ho fan a partir de l’acompanyament o de l’establiment d’un vincle. Això es visualitza en la relació amb els funcionaris, que aquí no porten uniforme. “Són funcionaris però hi ha com una amistat i un respecte mutu”, diu Rubén Moreno. També amb les activitats que es fan a la resta de la presó –escola, per exemple– i amb tallers específics com el d’habilitats sociosexuals o relaxació i meditació.
El DAE té la col·laboració de Dincat, la federació que agrupa les entitats que treballen amb persones amb discapacitat a Catalunya. Aquesta entitat també fa una tasca fora de la presó. “Perquè aquestes persones no arribin aquí”, diu Rosa Cadenas, presidenta de Dincat. També després de complir condemna a través de pisos tutelats o d’oferir-los la possibilitat de treballar en un Centre Especial de Treball. Tota l’activitat es fa orientada a la reinserció. Ho deixa clar la frase que hi ha a la paret d’una aula: “Tot ésser humà té dret a una segona oportunitat”.
{{ comment.text }}