Segons ha pogut saber EL 9 NOU, després que el Suprem dictés una resolució que l’obligava a deixar l’habitatge al mes de febrer, la justícia ja ha fixat una data per al desnonament si no ho aconsegueix evitar o almenys retardar un recurs que ha posat la seva advocada d’ofici. En tot cas, Anna Vilanova insisteix que, malgrat la sentència del Suprem, ella no estava obligada a pagar el rebut de les escombraries perquè corresponien a un pis diferent al que ella vivia. Insisteix que la propietària va fer un canvi al cadastre i, a partir del 2011, els rebuts que li arribaven eren del pis 2n 1a quan, en realitat, ella viu al 2n 2a. “No marxaré, això és casa meva”, ha assegurat aquesta setmana a EL 9 NOU.
El cas va provocar estupefacció general quan es va conèixer la resolució judicial. La qüestió jurídica que es plantejava en el recurs al Tribunal Suprem era determinar si l’import de la taxa d’escombraries s’havia de considerar una quantitat assimilada a la renda de lloguer, de manera que l’impagament constituïa una causa de resolució del contracte conforme a la llei d’arrendaments urbans (LAU) de l’any 1964 i la disposició transitòria de la LAU de 1994. I la sentència diu que la causa de resolució de la LAU del 1964 ha de preveure, actualment, tant l’impagament per part del llogater de l’IBI com el cost dels serveis i subministraments perquè la norma tendeix a protegir l’arrendador davant d’incompliments del llogater.
El Suprem va concloure que la taxa d’escombraries és una quantitat assimilada a la renda i que el pagament l’ha d’assumir el llogater, tant per mandat legal, com pel fet que és un servei en el seu benefici exclusiu.
De fet, l’inici del plet judicial havia estat favorable a Anna Vilanova, ja que el Jutjat de Primera Instància número 5 de Granollers va fallar al seu favor, però, posteriorment, l’Audiència primer i el Suprem després, van revocar la primera sentència.
El contracte de lloguer és de l’any 1963 i la dona paga ara una renda antiga de només 26,5 euros mensuals per un pis que té uns 100 metres quadrats. Al menjador de casa seva, aquesta setmana, Anna Vilanova mostrava les factures de les escombraries que, segons ella, demostren que no corresponien al seu pis. I també el primer contracte d’arrendament que van firmar el pare de l’actual propietària i el seu marit, que va morir l’any 2003 i que data de l’any 1955. “És un contracte indefinit, fins que jo em mori”, remarca. La dona també ha presentat una instància a l’Ajuntament denunciant que els propietaris, que viuen en el mateix immoble, posen en marxa alguna maquinària que fa molt soroll per molestar-la. Segons ha pogut saber EL 9 NOU, l’Ajuntament ha fet alguns mesuraments a diferents hores, però el soroll no superava els límits legals.
Per la seva banda, els Serveis Socials de l’Ajuntament han redactat un informe sobre la situació personal d’Anna Vilanova per tal que la seva representant legal la pugui enviar al jutge. La regidora de Serveis Socials de Granollers, Maria del Mar Sánchez, assegura que l’Ajuntament ha fet costat en tot moment a la dona, però que no pot mitjançar amb el jutge perquè tiri enrera una sentència que és ferma. Diu que buscaran un habitatge que ella pugui pagar amb els aproximadament 800 euros mensuals que cobra. “Mirarem que tingui una opció el dia que hagi de sortir del pis”, diu Sánchez.
{{ comment.text }}