Cada dia es fan 845.000 desplaçaments interurbans interns en l’àmbit del Vallès Oriental i el Vallès Occidental i l’ús del transport públic té una quota de només el 13% del total. La xifra contrasta amb la relació entre el Vallès i l’àmbit de Barcelona amb menys desplaçaments diaris –580.000– però amb una major quota de l’ús del transport públic: representa el 43% del total.
Són dades que recull el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, que aquesta setmana el Departament de Territori i Sostenibilitat ha posat a exposició pública perquè s’hi puguin presentar al·legacions. Aquest document vol augmentar la quota d’utilització del transport públic en els desplaçaments interns que es fan en l’àmbit del Vallès per arribar al 21% del total l’any 2026. També ho pretén en els viatges en direcció a Barcelona on es vol assolir el 50%.
Per materialitzar l’increment de l’ús del transport públic en l’àmbit del Vallès, el pla fa una aposta per la millora del transport públic ferroviari i per carretera amb autobusos. Proposa potenciar les connexions transversals entre les dues comarques.
En l’àmbit del tren, el PEMV preveu el desenvolupament de la línia orbital ferroviària entre Granollers i Sabadell a partir de la connexió de les línies R4 i R8 a Barberà, i incrementar la freqüència de pas i el recorregut de la línia R8 fins a Sant Celoni i Vilafranca del Penedès (actualment va de Granollers a Martorell). A més, en aquest eix es dibuixen tres nous intercanviadors (Volpelleres i Hospital General, per connectar amb les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat S1 i S2, i Riu Sec, amb l’R4 de Renfe) i dues noves estacions: Santa Perpètua i Baricentro.
El pla preveu avaluar l’opció de crear nous serveis regionals aprofitant el corredor Mollet-Papiol. Hi ha altres propostes ferroviàries més enllà de les previstes en aquest eix transversal.
En l’àmbit del transport de passatgers per carretera, el PEMV posa de manifest un handicap de les línies internes del Vallès respecte a les que van cap a Barcelona: tenen una velocitat comercial de 20 quilòmetres per hora, 10 quilòmetres per hora menys que els serveis que connecten amb la capital catalana.
Per reduir aquesta diferència, el document proposa desenvolupar “una xarxa de serveis d’autobús acompanyats de millores infraestructurals específiques que permetin prioritzar el pas per als busos”. Per exemple, carrils bus o elements per donar-los prioritat a les cruïlles regulades amb semàfors.
Són els anomenats BRCAT que el pla dibuixa als eixos entre Caldes i la Llagosta i a la Vall del Tenes, on ja s’ha donat prioritat semafòrica als busos a través de diverses adaptacions fetes en els darrers anys a tot l’eix. Aquí, a més, es preveu reforçar l’oferta.
Les mesures per facilitar la mobilitat als autobusos interurbans també s’aplicaran entre la Llagosta i la Universitat Autònoma de Barcelona i entre Granollers, Caldes i Sabadell, on també hi ha previst un augment del servei actual. També es volen aplicar nous sistemes de gestió que afavoreixin el transport públic com potenciar la informació en temps real.
Tot plegat “són mesures que afavoreixen objectius com una menor utilització del vehicle privat, una major oferta de transport públic i la lluita contra el canvi climàtic a partir d’una reducció de les emissions”, ressalta Isidre Gavín, secretari d’Infraestructures i Mobilitat a EL 9 NOU. Gavín valora el treball previ fet amb les administracions del territori –ajuntaments i consells comarcals– però també amb agents socials, econòmics i ciutadans.
D’aquest treball previ i del procés d’exposició pública, que estarà obert fins al 8 d’abril, n’ha de sortir un pla “amb un alt nivell de consens”. “Això vol dir que la societat civil s’implica en el canvi d’hàbits i en la lluita contra el canvi climàtic”, diu Gavín. Francesc Colomé, president del Consell Comarcal, entén que aquest procés d’exposició pública “és una oportunitat per abordar el debat sobre infraestructures al territori”.
Inversió: 2.500 milions d’euros
Les propostes recollides en el PEMV comportarien una inversió d’uns 2.500 milions d’euros. Són injeccions econòmiques que no depenen només de la Generalitat. De fet, n’hi ha que han de ser assumides pel govern de l’Estat –com el desdoblament de la línia R3 o la connexió entre l’R4 i l’R8 a Barberà– o per altres administracions com la Diputació o els ajuntaments.
En aquest sentit, Gavín recorda que “el gran dèficit és amb la inversió de l’Estat”. “La confiança ja l’hem perdut amb l’experiència nefasta d’aquest anys però no podem deixar de pressionar i d’insistir”, diu Gavín, que assegura que el desdoblament de la línia R3 és “una de les obres emblemàtiques de la xarxa de rodalies” amb un desdoblament previst en el pla pactat fa 10 anys. Es preveien 4.000 milions d’inversió i “només se n’ha executat el 14%”, diu.
