Segons l’estudi La llengua catalana a la justícia de l’Observatori Català de la Justícia de la Generalitat només el 6,48% de les sentències redactades als jutjats de Granollers l’any 2011 van fer servir el català.
La xifra és encara més baixa al partit judicial de Mollet, amb només un 2,55% de les resolucions judicials escrites en llengua catalana. En la resta de documents emesos pels òrgans judicials (columnes de tràmits, al gràfic adjunt) la situació és pràcticament calcada: a Granollers els textos en català eren el 5,98% del total, mentre que a Mollet representaven el 3%.
Els dos partits judicials de la comarca estaven l’any 2011 clarament per sota de les dades del conjunt de Catalunya amb un 13,11% de sentències i un 13,53% de la resta de documents redactats fent servir el català. Però també de les dades dels jutjats de les comarques de Barcelona, amb unes xifres molt similars a les del conjunt de Catalunya.
La fotografia de 2011 de l’ús del català als jutjats de la comarca també és pitjor que la que hi havia l’any 2009. Especialment a Mollet, on, en aquell moment, les sentències en català representaven el 16,54% del total. La caiguda és menor a Granollers, on les resolucions judicials representaven el 9,85% del total. La davallada s’entén perquè la Generalitat ja no té personal de suport als jutjats per impulsar l’ús del català.
El domini del castellà en els documents escrits a Granollers i Mollet s’entén perquè el personal judicial –magistrats, jutges, fiscals i secretaris judicials– són un cos estatal i molts són originaris d’altres punts de l’Estat. “A Granollers, hi ha molts jutges de pas i la majoria no són catalanoparlants”, explica el degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Josep Medina. Per la seva banda, Ramon Daví, vicedegà del Col·legi de Procuradors de Barcelona, afirma que “s’ha avançat en l’oralitat però en les sentències i els escrits encara hi ha molta feina per fer”. Per això lamenta que “als jutges ningú els demani que ho facin d’una altra manera”. “Així difícilment ho canviarem”, afegeix.
A la presència del català als judicis, segons Daví, ha ajudat el fet que l’Escola de Pràctica Jurídica, on es formen els nous jutges d’arreu de l’Estat espanyol, sigui a Barcelona. “El temps que passen aquí es familiaritzen amb la llengua”, diu. De fet, tant Medina com Daví asseguren que no hi ha problemes a l’hora d’expressar-se en català durant els judicis. “No hi ha oposició a l’ús del català als jutjats. Fa uns anys, sí que ho havia vist”, diu Daví. “Estan molt oberts al català i que es parli català a les sales”, assegura Medina.
PROPÒSIT D’ESMENA
Advocats i procuradors, però, entonen un cert mea culpa a l’hora de valorar la presència residual del català. La majoria de professionals presenten els escrits en castellà i molts, tot i ser catalanoparlants, s’expressen en castellà durant les vistes. “Et trobes jutges i advocats que parlen o entenen el català sense problemes i que acaben parlant en castellà en un judici per costum”, diu Daví. “Tenim la mania de dirigir-nos al jutge en castellà”, admet Medina. Sovint per la por que no se’ls entengui bé a l’hora de fer les conclusions al final dels judicis.
{{ comment.text }}