ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Marta Pujol, de 47 anys, és doctora en Biotecnologia, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i experta en noves tècniques genòmiques (NGT).
En què consisteixen les noves tècniques genòmiques (NGT)?
Són les que es coneixen també com a edició gènica i que consisteixen a realitzar petits canvis en el material genètic del mateix individu, de la mateixa planta, per millorar-ne les seves propietats. Són unes tècniques molt eficients, molt versàtils i les podríem comparar amb una cirurgia d’alta precisió. Amb elles podem obtenir nous individus lleugerament diferents, amb característiques noves. Amb aquestes tècniques no tenim la necessitat de produir múltiples mutacions aleatòries, com es feia amb altres tècniques més antigues, ni introduir gens d’altres organismes.
Amb les NGT no es creen organismes genèticament modificats?
No, els organismes genèticament modificats són aquells en els quals s’han introduït gens d’altres organismes i això no passa amb les NGT. En aquest cas només es causen petits canvis dins dels gens que ja té l’individu. De fet, seria com imitar la natura, el que es coneix com a mutacions espontànies i és el que ha permès l’evolució de les espècies al llarg dels anys.
Doni alguns exemples de cultius amb NGT i organismes genèticament modificats.
L’exemple típic d’organisme genèticament modificat i l’únic que es cultiva a Espanya és el blat de moro Bt, al qual se li ha introduït un gen que ve d’un bacteri, un organisme que és al terra. Gràcies a això aquest blat de moro és resistent a un insecte que es diu barrinador i que malmet la planta i la panotxa. Com a exemples de NGT, s’estan obtenint noves varietats per obtenir plantes més resistents a malalties, amb més producció, amb més vida útil o millor composició nutricional. Però concretant, tenim l’arròs resistent al fong de la pyriculariosis, que és un fong molt devastador; tomaqueres resistents al virus del rugós; varietats de cereals, com blat, userda o blat de moro, més productius; xampinyons que no s’enfosqueixen un cop tallats; tomàquets amb més compostos cardiosaludables i, fins i tot, tenim blat amb baix contingut en gluten. N’hi ha desenes i desenes d’exemples.
Per què el Parlament Europeu ha votat a favor de simplificar la regulació de les NGT?
Des del 2018, la UE va establir la mateixa regulació per a les NGT que per als organismes genèticament modificats, que es va fer el 2001. Aquesta normativa té molts requisits, alguns dels quals incoherents amb la mateixa manera de ser de les NGT. El juliol de l’any passat, la Comissió Europea va presentar una proposta de modificació d’aquesta legislació al Parlament, que la va aprovar aquest 7 de febrer passat. S’està procurant fer una legislació adaptada a les NGT i que asseguri, és clar, totes les qüestions de seguretat.
Ara falta que el Consell Europeu hi doni el darrer vistiplau, oi?
Tota la comunitat científica esperem que el Consell Europeu també s’adoni que cal adaptar la legislació. La clau és que hem de desenvolupar noves varietats de cultius que puguin respondre als reptes alimentaris en el context de canvi climàtic que tenim.
Els qui es dediquen a la genètica tenen mala fama entre l’opinió pública…
Penso que és, sobretot, pel desconeixement de la societat del que és la genètica.
Hi consens científic amb les NGT?
Hi ha consens i no hi ha cap dubte del potencial de l’edició gènica. Fa molts anys que utilitzem aquestes eines per investigar i identificar tots els gens responsables dels caràcters d’interès agronòmic. Per tant, nosaltres sabem com s’utilitza i què se’n pot obtenir. És una pena que tot aquest coneixement es quedi al laboratori i prou.
{{ comment.text }}