VIATGE AL FONS DE LA COVID
Núria Vilarnau, de 49 anys, és granollerina i viu a la Garriga. Està especialitzada en atenció de problemes hipotecaris. L’any passat, hi va haver més de 250 desnonaments a la comarca tot i la moratòria per la pandèmia.
Per què s’estan disparant les execucions hipotecàries tot i la pandèmia?
Per l’aprovació de la Llei de Crèdit Immobiliari del juliol del 2019. La norma permet a les entitats de crèdit subsanar el defecte que tenien el 95% de les escriptures de préstec hipotecari, que era la clàusula de venciment anticipat, amb la qual es fonamentaven per executar els préstecs i presentar les demandes. L’entitat bancària, en lloc d’anar al jutjat fent servir com a motiu aquesta clàusula –que el Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar que era abusiva– ara salva aquest obstacle amb la promulgació de la nova llei. Per l’article 24 de la llei del 2019, els requisits són fàcilment complibles.
Aleshores no hi ha gaire res a fer?
Processalment seria molt discutible. O sigui, és una lluita d’anar picant i anar picant fins que un tribunal, que jo m’imagino que tornarà a ser el TJUE, ens doni la raó. Als bancs els han fet un favor amb la llei del 2019 perquè els permeten seguir un procediment ràpid i amb menys garanties per a les persones que es troben en una situació de dificultat a l’hora de pagar el seu préstec.
Representa que el govern de l’Estat havia aprovat el que anomenava “escut social” per evitar una allau de gent desnonada.
Una cosa és que no es pugui desnonar fins al 31 d’octubre i una altra cosa és que els procediments s’han pogut iniciar als jutjats. Els expedients van fent el seu curs: amb la demanda, la contestació de la demanda, la subhasta, l’adjudicació del bé… A partir d’ara i a la primavera del 2022 ens podem trobar una situació molt sagnant perquè els procediments han anat avançat i les adjudicacions d’habitatges estan fetes. Què esperaran les entitats de crèdit? Poder arribar i fer els desnonaments.
Què pot fer algú si es troba en aquesta situació?
Ha de mirar si es pot acollir a algun motiu de suspensió del llançament, ja sigui a través d’alguna llei estatal o de la llei catalana, que també és molt viable. I també hi ha l’opció de la Llei de la Segona Oportunitat. Amb ella tenim camí a recórrer, en el sentit de lluitar per mantenir el teu habitatge i per reduir la càrrega econòmica que et pot portar a la mort civil, que en diem, o sigui, a no poder treballar perquè t’ho han embargat tot, etc.
La gent té poca consciència dels drets que té?
Hi ha de tot. En general, quan té el problema, la gent es mou. Però n’hi ha que no i s’ha de respondre a corre-cuita al final. Jo aconsello tothom que no esperi que el problema se li tiri a sobre. Ha d’intentar protegir-se. Igual que el banc protegeix el seu terreny, la gent ha de fer el mateix. Hi ha coses a fer, hi ha defensa. La justícia l’has de demanar, has de reivindicar els teus drets.
Ha parlat molt d’entitats de crèdit i poc de particulars.
És que la gran majoria són bancs, immobiliàries de bancs i fons voltors. Justament aquests fons voltors fan un tractament del dret a l’habitatge que és absolutament inacceptable. El que volen és fer fora la gent de casa seva, tornar a posar l’habitatge al mercat i continuar especulant. Al país no n’aprenem i es continua especulant amb el preu de l’habitatge. És com cíclic. I ara som en un moment d’especulació molt gran.
Què caldria fer per solucionar-ho?
Caldria una normativa estatal seriosa i polítiques socials d’habitatges serioses. És tan fàcil com voler fer-ho. De debò. Però hi ha molts interessos econòmics. De fet, només caldria mirar el que fan a França, a Alemanya o a Àustria per prendre exemple de polítiques d’habitatge eficaces. No defenso que regalin res a ningú, però la política d’habitatge en aquest país és gairebé inexistent.
{{ comment.text }}